PLA D'INTERVENCIÓ PSICOPEDAGÒGICA.

FONAMENTACIÓ TEÒRICA.

El Pla d'Intervenció psicopedagògica tindrà tres bases de fonamentació teòrica:

Per una banda, estarà estructurat i impartit mitjançant el model d’orientació i intervenció psicopedagògica de caire col·laboratiu des d’un enfocament constructivista el qual percep la construcció de l'aprenentatge basat en experiències, vivències i coneixements previs i passats de l'alumne. El nou coneixement es construirà a partir d'aquesta base que l'alumne ja té i en aquesta interpretació dels nous coneixements influirà la cultura, l'entorn i la societat en la què viu l'aprenent. Per tal que l'alumne tingui un aprenentatge significatiu i funcional cal que els coneixements nous es relacionin amb els que té previs produint un procés d'activació, de relació i d'interpretació dels nous coneixements  per tal que aquests es puguin utilitzar en diferents ocasions. L'objectiu del constructivisme és que l'alumne sigui el protagonista principal dels seu procés d'aprenentatge i que l'acabi construint ell mateix. Per arribar amb aquest objectiu, caldrà que les orientacions psicopedagògiques i les pautes educatives afavoreixin en l'alumne la construcció d'esquemes cognitius per tal de generar aprenentatges significatius i funcionals, en definitiva, cal ensenyar a l'alumne a aprendre a aprendre.

Per una altra banda, el constructivisme estarà promocionat per la orientació i la formació dels docents sobre metodologies d'innovació educativa que integrin l'ensenyament d'estratègies d'aprenentatge col·laboratives les quals potencien l'autonomia dels alumnes fent-los partícips principal del procés d'aprenentatge, l'aprenentatge significatiu, el treball cooperatiu i col·laboratiu.... Aquestes metodologies emfatitzen l’ensenyament adaptatiu per tal de tractar la diversitat utilitzant mètodes d’ensenyament diferents en funció de les característiques dels alumnes. Potencien l’acció, la interacció entre el subjecte i l’objecte, la manipulació i la transformació dels objectes com a base del coneixement.
Finalment, utilitzarem les metodologies col·laboratives com a mitjà per aconseguir la personalització de l’aprenentatge, és a dir, per derrocar les barreres responsables de que els aprenentatges escolars estiguin, en gran part, deslligats de les trajectòries personals dels alumnes, en definitiva, donar-li un nou sentit a l’aprenentatge. Aquesta idea que l'ensenyament formal cada vegada està més allunyat de l'ensenyament no formal que forma part de la vida quotidiana de l'alumne agafa més força dia a dia. És el nostre deure i la nostra feina com a mestres i orientadors a que això no succeeixi, és hora que l'educació formal es posi les piles, es renovi i es transformi per tal que els alumnes vegin l'educació que impartim i construïm a l'escola com una "cosa" útil per la seva vida, per la societat en la què viuen i pel seu futur.
Tot aquest marc teòric està recolzat per molts autors que han fet història en l'educació d'abans i encara persisteixen avui en dia: Piaget, Vigotski, Ausubel, Goleman, César Coll, Pujolàs...i un sense fi d'autors que aposten per un ensenyament funcional i significatiu.