PLA D'INTERVENCIÓ PSICOPEDAGÒGICA. TÍTOL DEL PLA.

ORIENTACIONS PSICOPEDAGÒGIQUES I PAUTES EDUCATIVES PER ALUMNES AMB DIFICULTATS D'APRENENTATGE.

COM PODEM ACTUAR DES DE L'ESCOLA/INSTITUT I DES DE CASA DAVANT LES DIFICULTATS D'APRENENTATGE DELS NOSTRES ALUMNES I FILLS?

Resum:

Per aconseguir unes orientacions psicopedagògiques correctes i funcionals sobre el tractament, tant a l’aula com a casa, de les diferents dificultats d’aprenentatge detectades a l’alumne, cal un diagnòstic acurat i científic format per la síntesi i l’anàlisi de tota la informació recollida. L’objectiu principal és identificar possibles dificultats i/o trastorns d’aprenentatge i prendre les decisions educatives més adients per l’alumne i el seu context immediat. (Cardona, C.M). Considerem el diagnòstic com un procés rellevant per la prevenció, la classificació i la correcció, si s’escau, de les diverses característiques de l’alumne i del seu entorn. Aquestes preses de decisions (orientacions educatives) s’informaran als diferents agents implicats en el procés d’ensenyament aprenentatge de l’alumne (docents, alumnes i família).

Paraules clau: diagnòstic, dificultats d’aprenentatge, trastorns d’aprenentatge, orientacions educatives.

PROPOSTES DE FUTUR...

L'ENFOCAMENT DEL PLA D'INTERVENCIÓ PERSONAL.

CARTA ALS REIS D'ORIENT...

REFLEXIÓ FINAL DE LES PRÀCTIQUES.

UNA VISIÓ EDUCATIVA I INNOVADORA CAP AL FUTUR.

Degut que la setmana passada, docents i alumnes vam tenir molts dies de festa, avui és el dia per fer la meva síntesi del primer període de pràctiques a l'EAP Ll-01 de Lleida.

La meva postura i limitada mirada inicial cap a l'EAP i les funcions executives de la psicopedagoga del centre han canviat generosament. Com a mestra d'Educació Física d'una petita escola pública, la visió de la psicopedagoga quedava de les meves necessitats. L'EAP era, al meu parer, una institució externa que venia un dia per setmana a l'escola per diagnosticar als alumnes amb demanda i orientar una mica al docent que havia fet la demanda. Això era tot, aquesta era la meva primera visió.

Més endavant, vaig pertànyer a l'equip directiu de l'escola i vaig enriquir la meva postura ja que amb l'equip dels Serveis Educatius analitzàvem el Pla d'Actuació o de Treball amb una reunió d'inici de curs on ens explicaven totes les finalitats que volien aconseguir al nostre centre. Al final de curs, ens tornàvem a trobar i valoràvem el Pla d'Actuació o de Treball i exposàvem les propostes de millora, i així curs rera curs. Això era tot, però fredament, penso que em vaig quedar curta de mires.

Quan vaig començar les pràctiques, vaig poder experimentar en el dia a dia el gran treball que fan els Serveis Educatius tant a nivell educatiu, social, familiar docent i de formació. Amb les pràctiques a l'EAP he pogut viure, dins la meva experiència, d'imprescindibles que resulten tots aquests agents per tal de millorar el desenvolupament del procés d'ensenyament - aprenentatge dels alumnes i les seves expectatives de futur. He comprovat, el grau altíssim d'implicació de la psicopedagoga de l'EAP, com escolta als mestres, famílies i alumnes, com els tranquil·litza, com els orienta i els guia per tal de fer una valoració inicial (en un sol dia a la setmana!). He viscut com tracta als alumnes, els coneix, xerra amb ells, els escolta i els recolza...en definitiva, els comprèn.

Les hores de coordinació amb tutors, famílies, reunions...són inacabables, però la psicopedagoga actua amb paciència, tranquil·litat i serenor. En aquestes estones de coordinació i reunions, una de les funcions que més m'ha enriquit i impactat a l'hora, són les propostes d'orientació i les pautes de treball envers els docents, alumnes i famílies. Sempre està disposada a ensenyar i també a aprendre, aprendre dels i amb els altres com a base de la innovació educativa.

Després d'aquest procés propi d'aprenentatge educatiu i emocional que estic vivint amb les pràctiques, encara veig reflectit a les cares d'alguns professionals, la mateixa cara que feia jo abans de desconeixença, d'incredulitat i de tancament de mires. Només em queda recomanar-los que tornin a aprendre com abans, que tinguin curiositat per saber, que preguntin, que investiguin, que s'informin, que es reciclin, que obrin la seva ment per tal d'oxigenar-se amb aprenentatges nous, amb consells, amb formació innovadora i amb orientacions fetes per una mestra que sent l'aprenentatge com una construcció funcional i significativa d'una intel·ligència modificable amb la interacció amb l'entorn. 

Moltes gràcies per acollir-me i per, sobretot, ENSENYAR-ME!!

ELS TESTS DE VALORACIÓ DIAGNÒSTICA PER DETECTAR LES DIFICULTATS D'APRENENTATGE. PART 6.

QUINES SÓN LES MÉS UTILITZADES? PER A QUÈ SERVEIXEN?

18- TEST DELS 5 DÍGITS (FIVE DIGITS TEST (FDT)). Sedó, M. Test pel qual, mitjançant xifres i dígits, es treballa i avalua la velocitat de processament cognitiu i l'atenció. És molt vàlid per alumnes que no coneixen bé l'idioma. 

Per saber-ne més sobre el Test FDT:

http://web.teaediciones.com/FDT--TEST-DE-LOS-CINCO-DIGITOS.aspx

19- TEST STROOP: Stroop, R (1935). Test per avaluar l'atenció selectiva i l'habilitat per resistir a la interferència. La seva aplicació serà amb alumnes a partir de 7 anys.

Per saber-ne més sobre el Test Stroop:

http://www.fundacioncadah.org/web/articulo/que-es-el-test-de-stroop-y-su-utilidad-en-la-evaluacion-del-tdah.html

http://www.psicoactiva.com/stroop.htm

Finalment, hem acabat el gran ventall de tests que s'utilitzen per l'avaluació diagnòstica d'alumnes amb dificultats i/o trastorns d'aprenentatge. Sabem que hi ha moltes més proves i tests, però us he reflectit les que fem servir a l'EAP Ll-01 de Lleida on estic fent les pràctiques.

No ens oblidem, però que s'utilitzen altres tècniques per aconseguir informació sobre l'alumne i el seu procés d'aprenentatge. Són per exemple:

• OBSERVACIÓ A L'AULA: Permet descriure la realitat social, les percepcions i es vivències de les persones observades i implicades. Aquesta estratègia d'obtenció de la informació és adient quan l'observador vol descriure les situacions socials i d'aprenentatge de l'alumne dins el grup classe. Cal, per això, unes bones anotacions per tal que reflecteixin realment el què volem descriure amb exactitud. (Mateo, J; Vidal, G. 2000. Mètodes d'investigació educativa). Un penjo un enllaç amb una matriu de recollida d'informació per l'observació a l'aula: http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/escola_inclusiva/avpp/modul_1/practica_4
• L'ENTREVISTA: Les entrevistes que es solen fer als alumnes de primària solen ser entrevistes individuals i dirigides ja que hi han aspectes importants que cal saber sobre la situació educativa i familiar de l'alumne. Sol ser una entrevista estructurada ja que les preguntes estan preestablertes per poder fer encís en la informació que es vol aconseguir. En canvi, per la meva experiència a secundària, les entrevistes també son individuals però solen ser entrevistes en profunditat, ja que estan basades en una conversa entre iguals i no tant en un intercanvi de pregunta resposta més formal. És una entrevista oberta, flexible i dinàmica, per tant, no directiva. (Mateo, J; Vidal G. 2000. Mètodes d'investigació educativa).
• ENTREVISTA A LA FAMÍLIA: A diferencia de les entrevistes als alumnes, les entrevistes a la família solen ser ben estructurades, ja que les preguntes estan establertes perquè van dirigides a la informació que realment volem aconseguir, també són dirigides la qual cosa no vol dir que no siguin obertes, espontànies i informals. Les entrevistes es poden fer a un sol membre del nucli familiar o als dos pares implicats. El més important d'aquests tipus d'entrevistes és tenir clar els objectius d'aquesta i l'instrument de recull de la informació (anotacions). (Mateo, J; Vidal G. 2000. Mètodes d'investigació educativa).
• REVISIÓ DELS TREBALLS I TASQUES DE L'ALUMNE: Serveix per conèixer amb més precisió el nivell curricular de l'alumne, el nivell l'elaboració, els materials que fa servir i si segueix les pautes i normes establertes a la classe...En aquest anàlisi es pot incloure la comparació dels treballs de l'alumne amb altres dels seus companys/es ja que d'aquesta forma podem trobar diferències significatives. Després, també es pot conversar amb l'alumne sobre les seves tasques i la seva dificultat: http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/escola_inclusiva/avpp/modul_1/practica_4

Per saber-ne molt més sobre tots els tests:

http://serveis.uab.cat/esid/sites/serveis.uab.cat.esid/files/SPT.%20Cat%C3%A0leg%20Curs%202011-12b.pdf

http://wwwa.urv.es/cas/biblioteca/Bib_Educa/fons/llistat_tests.htm

ELS TESTS DE VALORACIÓ DIAGNÒSTICA PER DETECTAR LES DIFICULTATS D'APRENENTATGE. PART 5.

QUINES SÓN LES MÉS UTILITZADES? PER A QUÈ SERVEIXEN?

14- TEST AEI: Actituds a Educació Infantil. Aquest test avalua aspectes importants per l'aprenentatge escolar. No he trobat gaire més informació sobre aquest test, per tant,i la poca informació que he trobat, l'enllaç no funciona.

15- PROVA DE NIVELL: Canals, R (1991). Són unes proves que serveixen per detectar si l'alumne ha assolit o no els aprenentatges del cicle anterior, d'aquesta forma, si no ho ha fet i les proves no surten satisfactòries, es faria el PI directament. Les proves són de les dues matèries instrumentals (llengua i matemàtiques).

Per saber-ne més sobre les Proves de Nivell:

http://www.lodissea.com/pedagogia/102491-proves-psicopedagogiques-daprenentatge-instrumental.html

http://www.llibrerialagralla.cat/ciencies-socials/365462-proves-psicopedagogiques-daprenentatges-instrumentals-5.html

16- TEST DE RA: Raonament Verbal i Programa de Desenvolupament. Riart, J (1994): Test que avalua qüestions relacionades amb el vocabulari, la fluïdesa verbal i el significat de les paraules, és a dir, la comprensió oral. 

Per saber-ne més sobre el Test Ra:

http://www.portalexcellence.cat/wp-content/uploads/2010/04/T%C3%A8cniques-de-recerca-de-feina.pdf

17- TEST CARAS: Thurstone, L; Yela, M. Aquest test avalua la percepció i l'atenció diferenciant las semblances i diferències entre les cares dibuixades. Es pot aplicar a alumnes a partir de 6 i/o 7 anys d'edat. A les cares apareixen elements molt bàsics com celles, ulls, boca i cabells. Es pot detectar amb aquest test problemes d'atenció i els seus trastorns.

Per saber-ne més sobre el Test Caras:

http://www.fundacioncadah.org/web/articulo/test-de-caras-o-de-percepcion-de-diferencias-prueba-para-evaluar-la-atencion-en-el-tdah.html

ELS TESTS DE VALORACIÓ DIAGNÒSTICA PER DETECTAR LES DIFICULTATS D'APRENENTATGE. PART 4.

QUINES SÓN LES MÉS UTILITZADES? PER A QUÈ SERVEIXEN?

10- TEST CMP: Riart, J i Soler, M (1984). Prova de maduració en alumnes d'Educació Infantil.

Per saber-ne més sobre el CMP:

http://mimosa.pntic.mec.es/aorcajad/pruebas_de_evaluacion.htm

11- TEST DE BOEHM: Boehm, A. És un test que avalua la comprensió dels conceptes bàsics en alumnes de 3 a 5 anys (Educació Infantil). Tracta d'avaluar la comprensió de 26 conceptes bàsics i importants en el desenvolupament del llenguatge i la cognició infantil. Es considera un test fàcil d'aplicar.

Per saber-ne més sobre el BOEHM:

http://www.pearsonclinical.es/producto/55/boehm-3-preescolar-test-boehm-de-conceptos-basicos---3-preescolar#

12- TEST BAPAE: Bateria d'Aptituds per l'Aprenentatge Escolar. De la cruz, MV. S'avaluen les aptituds que influencien en l'aprenentatge dels alumnes de primer de primària amb l'objectiu de diagnosticar els diferents problemes d'aprenentatge. Les proves són de comprensió oral, relacions espacials, aptitud numèrica i perceptiva. 

Per saber-ne més sobre el BAPAE: 

http://web.teaediciones.com/bapae-bateria-de-aptitudes-para-el-aprendizaje-escolar.aspx

13- TESTS D2: Brickenkamp, R. És un test que avalua l'atenció selectiva i la concentració mental. Està dissenyat per a persones a partir dels 12 anys d'edat. 

Per saber-ne més sobre el test D2:

http://www.pruebaspsicologicasvesalius.com/index.php?option=com_jcart&route=product/product&path=132_13&product_id=99

http://www.tests-gratis.com/tests_atencion_hiperactividad/test-d2.htm

ELS TESTS DE VALORACIÓ DIAGNÒSTICA PER DETECTAR LES DIFICULTATS D'APRENENTATGE. PART 3.

QUINES SÓN LES MÉS UTILITZADES? PER A QUÈ SERVEIXEN?

6- DST-J: Fawcett, A i Nicolson, R (2004). Test per detectar dislèxia a alumnes d'entre 6 i 11 anys. Es qualifica com un test destinats a professionals de l'educació per la seva senzillesa a l'hora de dur-lo a la pràctica proporcionant els punts forts i dèbils dels alumnes que serviran per construir orientacions pel bon desenvolupament educatiu de l'alumne. El test consta de 12 proves on es poden valorar els diferents aspectes de la dislèxia.

Per saber-ne més sobre DST-J: 

http://www.web.teaediciones.com/Ejemplos/manual_DST-J.pdf

http://www.fundacioncadah.org/web/articulo/dst-j-test-para-la-deteccion-de-dislexia-en-ninos.html

7- BANGOR: Miles (1982). És un test que s'utilitza per la detecció de la dislèxia i està en diferents idiomes. S'aplica a partir dels 7 anys i resulta molt útil. Aquest test va aparèixer arrel de la investigació de Miles sobre el problema de la dislèxia en una mostra de nens i nenes.
Per saber-ne més sobre el test Bangor:
http://revistas.um.es/rie/article/view/98091/121671

8- EFAI (Evaluación Factorial de Aptitudes Intelectuales): Aquest test avalua: la resolució de problemes, deducció i inducció lògica i l'agilitat cognitiva mitjançant els quatres factor aptitudinals més importants: raonament verbal, abstracte, numèric i espaial. l'EFAI presenta, també diferents nivells del tests segons l'edat dels alumnes: EFAI 1: per alumnes de 2n a 4t de primària, EFAI 2 per alumnes de cicle superior i l'EFAI 3 per adolescents amb estudis inferiors al batxillerat.
Per saber-ne més sobre l'EFAI:
http://www.tests-gratis.com/tests_aptitudes/efai-evaluacion-factorial-de-aptitudes-intelectuales.htm

9- BADYG: Yuste, D; Yuste, C; Martínez, R i Galve, JL (1988). Bateria d'Aptituds Diferencials i Generals. Aquest test és un bon detector de les dificultats d'aprenentatge o cognitives. Aquest model està dissenyat per alumnes de l'ESO, encara que el model BADYG-I és per alumnes d'educació infantil i primer curs de primària.
Per saber-ne més sobre el BADYG:
https://www.cop.es/uploads/PDF/2015/BADyG-CEPE.pdf

ELS TESTS DE VALORACIÓ DIAGNÒSTICA PER DETECTAR LES DIFICULTATS D'APRENENTATGE. PART 2.

QUINES SÓN LES MÉS UTILITZADES? PER A QUÈ SERVEIXEN?

3- REVERSAL TEST: Edfeldt (1955). Aquest test té com a objectiu valorar la maduresa lectora dels alumnes. Es treballa la capacitat de discriminació perceptiva, la simetria esquerra-dreta i la capacitat per diferenciar figures idèntiques i les que no ho són. És un tests de gran utilitat i de simple posada en marxa.

Per saber més sobre el REVERSAL:

http://elpsicoasesor.com/reversal-test-diagnostico-de-la-madurez-para-la-lectura/

file:///C:/Users/informatica/Downloads/Dialnet-EstudioSobreIndicadoresDeValidezDelReversalTest-2309329.pdf

4- PROLEC-R: Cuetos, F; Rodríguez, B; Ruano, E i Arribas, D (1996). És un test que s'utilitza per l'avaluació de la lectura. Hi ha exercicis d'identificació de lletres, reconeixement de paraules i processos semàntics i sintàctics. És un test en llengua castellana, la qual cosa ens anirà molt bé pels alumnes estrangers que parlen en castellà o alumnes castellano parlants. Incorpora una prova de comprensió oral i velocitat lectora. També pot ser una eina útil per detectar problemes derivats de la dislèxia.

Per saber-ne més sobre el PROLEC:

http://web.teaediciones.com/PROLEC-R-Bateria-de-Evaluacion-de-los-Procesos-Lectores--Revisad.aspx

5- TONI-2: Brown, L; Sherbenou, RJ i Johnsen, SK (1995). És un test que valora la capacitat cognitiva sense influencia del llenguatge i redueixen els factors motrius i culturals. Està dissenyat per a persones d'entre 5 i 85 anys. També és ideal per a alumnes estrangers ja que, com hem dit abans, no hi ha influència del llenguatge.
Per saber-ne més sobre el test TONI-2:
http://www.web.teaediciones.com/Ejemplos/TONI-2_extracto.pdf

ELS TESTS DE VALORACIÓ DIAGNÒSTICA PER DETECTAR LES DIFICULTATS D'APRENENTATGE. PART 1.

QUINES SÓN LES MÉS UTILITZADES? PER A QUÈ SERVEIXEN?

Després que t'arriba la demanda per part dels diferents agents educatius els quals estan implicats en el procés d'ensenyament-aprenentatge de l'alumne/a, es reformula la demanda i es passen uns tests per tal de diagnosticar a l'alumne i detectar, així, les seves dificultats i/o els trastorns d'aprenentatge.
Els tests que més estem utilitzant en aquest període de pràctiques són:

1- WISC IV: és l'anomenat test de Weschler (1949) que analitza la intel·ligència global a partir de l'anàlisi de les habilitats de la comprensió verbal, el raonament perceptiu, memòria de treball i velocitat de processament. Aquests tests estan dissenyats per a nens/es d'entre 6 i 16 anys d'edat i serveix per detectar altes capacitats, trastorns d'aprenentatge, retard lleu o moderat i disfuncions neuropsicològiques (és a dir les dificultats o trastorns en la relació entre el cervell i la conducta). També serveix per a detectar alteracions en l'atenció, com el TDAH.
Per saber-ne més sobre el WISC: 
http://www.webconsultas.com/bebes-y-ninos/educacion-infantil/test-de-wisc-14499
https://www.cop.es/uploads/PDF/WISC-IV.pdf
http://www.psicodiagnosis.es/areaespecializada/instrumentosdeevaluacion/interpretaciondelwisciv/index.php#04f9119c9410d7001
2- RAVEN: Raven (1938). És un test d'intel·ligència no verbal, per tant va molt bé pels alumnes estrangers ja que no hi ha influència de l'idioma, ens dona informació sobre la capacitat i claredat de pensament mitjançant el raonament lògic, la percepció i la capacitat d'abstracció. Pels alumnes de 5 a 11 anys es tracta d'exercicis amb matrius de colors composades de 3 sèries de 12 elements i pels alumnes d'entre 12 i 65 anys consta de 5 sèries de 12 elements les quals van augmentant la dificultats, tant a les sèries com als elements.
Per saber-ne més sobre el RAVEN:
http://www.testdeinteligencia.com.ar/v-test-de-raven.htm

LES MEVES FUNCIONS A LES PRÀCTIQUES DE PSICOPEDAGOGIA.

APRENENTATGE SIGNIFICATIU, REALISTA I FUNCIONAL DE LES PRÀCTIQUES.

En relació a la petició d'una companya (Soraida) a la que li dono les gràcies per haver deixat un comentari al meu blog, aquesta vegada explicaré les funcions que imparteixo en les meves sessions de pràctiques.

1- En primer lloc, vaig assistir a la reunió inicial on es va presentar el Pla de Treball o d'Actuació de cada centre amb l'assistència de tots els agents dels Serveis Educatius i del centre que estan implicats.

2- Després, vaig revisar aquest document amb la psicopedagoga i el vaig analitzar (què és, com es fa, per a què serveix, qui intervé...)

3- Revisar cada dia de pràctiques el document que tenen compartit la psicopedagoga amb el director/a (en el cas de l'escola pública) i amb coordinador/a pedagògic/a (en el cas de l'institut), per tal de rebre les demandes, les quals ja estan ordenades per preferència i fer el plànning de la jornada.

4- Coordinar-me amb la psicopedagoga per tal de reformular la demanada i decidir quins instruments de valoració caldrà passar a l'alumne en qüestió.

5- Col·laborar en passar els instruments de valoració dels alumnes i col·laborar en la seva correcció.

6- Assistir a totes les coordinacions que s'efectuen entre la psicopedagoga i els diferents agents educatius implicats en els diferents processos.

7- Assistir a la CAD.

8- Donar la meva opinió, la qual sento molt valorada, sobre les conclusions i orientacions de retorn de la psicopedagoga als agents educatius que han formulat la demanda.

I tornem a començar!!

La veritat, és que el comentari que va deixar la Soraida, m'ha fet reflexionar sobre tot el què estic fent a les pràctiques, són moltes coses, moltes funcions i moltes experiències amb les quals estic aprenen moltíssim.

ELS PLANS INDIVIDUALITZATS.

ADAPTACIONS CURRICULARS. ELS PI I ELS PIM: EN QUÈ ES DIFERÈNCIEN?

Segons he pogut experimentar en tots aquests dies de pràctiques, d'adaptacions curriculars hi ha de dos tipus principalment:

1- En primer lloc, aquelles adaptacions curriculars que, sense renunciar a l'aprenentatge dels objectius i al treball dels continguts, es fan ajustaments relacionats amb els mètodes, les estratègies, les activitats d'ensenyament - aprenentatge i l'avaluació. L'objectiu d'aquestes adaptacions és aconseguir que els alumnes desenvolupin, per altres mitjans, un currículum semblants al dels seus companys. Aquestes adaptacions s'anomenen PIM (Plans Individuals metodològics).

Esdevindran canvis en la metodologia de treball, en les ajudes als alumnes amb dificultats, en les estratègies d'avaluació i es faran activitats alternatives o complementàries. 

2- En segon lloc, les adaptacions o modificacions en els objectius, els continguts i els criteris d'avaluació. Són considerades modificacions i/o adaptacions curriculars significatives i es dona prioritat a determinats objectius i continguts, per altra banda, també cal tenir en compte el temps d'assoliment dels objectius de l'alumnat. Aquestes modificacions s'anomenen PI (Pla Individualitzat), abans ACI (Adaptació Curricular Individualitzada).

Per saber-ne més:

- ECHEITA, G. (2000). Educació Especial. Barcelona: UOC

http://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/diversitat/centreseducatius/suports/plans/models

AVUI ENS HA VISITAT FRANCESCO TONUCCI.

UNA NOVA ESCOLA.

Avui, dia 21 de novembre, ens ha visitat un dels pedagogs més famosos del món, ell és en Francesco Tonucci i el seu alterego FRATO. Avui ha vingut a la UDL (Universitat de Lleida) per celebrar un dia molt especial, en primer lloc perquè ahir va ser el dia dels drets dels infants i en segon lloc perquè en Frato no para de fer anys i anys.

Ens ha explicat coses molt interessants i rellevants pels mestres. Primer de tot, ha fet parlar als alumnes de diferents escoles sobre com ha de ser un mestre d'avui en dia i quina poció necessitem per poder-ho ser: els alumnes han contestat coses molt interessants: en primer lloc han posat ala poció el somriure, un mestre o futur mestre ha de tenir un SOMRIURE a la boca, cal que es prengui la seva vocació amb humor, després han dit EMPATIA, cal que el mestres ens posem a la pell dels alumnes de tant en tant, en tercer lloc, han dit que ens ha D'AJUDAR molt, després que ha de ser CARINYÓS i, finalment que SÀPIGUI UNA MICA DE TOT. Han barrejat tots els ingredients i així és com volen els nostres alumnes que siguem. Hem pres nota, segur!

Bé, referent a les informacions o, millor dit, a les lliçons del senyor Tonucci ha comentat coses molt interessants:

- L'escola ha de ser de i per a tots. Els alumnes que són o que es creuen diferents no troben el seu referent a la nostra escola.

- El nen té 100 llenguatges. S'ha basat en el poema de Loris Malaguzzi.

http://los100lenguajes.com/

- Cada alumne té una joguina preferida relacionada amb les seves intel·ligències múltiples, cada vegada que pot "jugar" amb ella, el ne@ es feliç, això provoca la felicitat i amb ella, l'alumn@ aprèn.

- La joguina preferida dels nostres alumnes ens mostra una excel·lència d'ells mateixos, cal que l'escola ajudi a descobrir-la i a dedicar-se amb ella cada dia.

- L'avaluació ha de ser positiva, avui en dia, en general, és negativa ja que s'inverteix molt temps en fer evident la mancança dels alumnes i no en les seves potencialitats.

- La seva reflexió, també es basa en Brunner, el qual comentava que l'alumne s'avorreix a l'escola i això és un gran problema avui en dia, Això es pot evitar trobant la joguina preferida de cada un dels alumnes. L'escola ha de proporcionar un ventall molt ampli dels diferents llenguatges del nen: l'art, la investigació, l'artesania...

- Si es valora el què un alumne sap fer, s'arribarà a l'orgull d'aprendre el que no sap fer.

- La llei ens recolza en aquest pensament, ja que als Drets dels Infants, al principi 7 ens parla de l'educació del nen, encara que a vegades l'escola i la família no ho segueixin.

- Aquesta forma de treball i pensament innovador envers l'educació d'avui i del futur,, ha de començar per un canvi metodològic, per donar temps als alumnes (cada un té un ritme i un tempo diferents) i per uns espais adequats a la seva forma de treballar.

- Tot això ho podrem aconseguint amb una reforma educativa més, però una reforma de veritat ja que en alguns canvis que s'han efectuat des de les polítiques educatives, l'escola romanen impermeables i en alguns casos l'escola fa passos enrere.

- El camí no és aquest, les lleis i les reformes han de canviar la forma d'ensenyar, i també la d'aprendre.

- La recepta per això és la formació de bons mestres. Tal i com es diu "Que el pitjor dels mestres sigui bo".

- Formaren bons mestres quan a la universitat es canviï la metodologia de treball, amb examens on els futurs mestres no hagin de reproduir el què els hi explicat un professor a la seva classe magistral, la formació dels mestres ha de ser creativa, que s'ensenyi amb tallers i que aquests futurs mestres siguin, els vertaders protagonistes del seu aprenentatge. Que es potenciï l'aprenentatge científic i no el dogmàtic i cal repensar que no tothom serveix per ser mestre. Les pràctiques han d'estar sempre presents en la formació de futurs mestres per què ells es donin compte si aquesta és la seva vertadera vocació.

- Quan un mestre es posa davant dels alumnes i no ha trobat res interessant en el què li han ensenyat a la carrera, sempre actuarà tal i com ell ha après.

- L'objectiu principal de la formació és: ENSENYAR A SER MESTRE.

Futurament, trobareu tota aquesta informació i el vídeo de la conferència a:

http://www.fce.udl.cat/

I per acabar...en Frato ens saluda!!

NOVES OPORTUNITATS PER ALS JOVES!!

PROGRAMA "NOVES OPORTUNITATS" PER ALS JOVES QUE NO ESTAN MATRICULATS A L'INSTITUT.

En l'anterior entrada, vaig comentar qüestions importants sobre el Programes de Garantia Social destinats a alumnes entre 15 i 17 anys que estan matriculats a l'institut però que no saben quin camí seguir i que tenen dificultats per seguir el programa ordinari d'ensenyament, però dins els instituts, els hi preocupen també aquells alumnes de 16 anys, que tenen pensat deixar l'escolaritat, que no volen estudiar més i les seves famílies reclamen ajuda urgent. És el moment en què la tutora fa una entrevista amb l'alumne, després es coordina amb l'orientadora, la treballadora social, la psicopedagoga i amb la família en búsqueda d'alguna solució davant el fracàs escolar imminent que se'ls hi ve a sobre. Una de les solucions està en el programa de Noves Oportunitats.

http://enfoc.cat/ca/educacio/enfoc

És un programa destinat a alumnes entre 16 i 24 anys que ja no estan matriculats a l'institut i, per tant, no tenen el certificat acadèmic ni professionals, amb una oferta de diferents itineraris. Primer de tot, quan l'alumne s'inscriu, entra dins un procés de tutorització, orientació i suport continu relacionat i coordinat amb la formació que elegirà fer amb la finalitat que aconsegueixi un certificat de professionalitat per entrar dins el món laboral. 

És un programa que es duu a terme a Lleida i està format per ENFOC i L'ASSOCIACIÓ ALBA, dos organismes que defensen la millora de la qualitat de vida social i escolar de les persones.

http://aalba.cat/ca/c/13-index

DEURES SI...DEURES NO?

Aquí us penjo un parell de notícies referents a les tasques que els alumnes han de realitzar a casa...ELS DEURES.

Hi trobareu una notícia que està en contra dels deures i una altra que està a favor, ja teniu un tema d'interès pedagògic en el què pensar!!

Ànims.

Las familias de la escuela pública apoyan la regulación de los deberes.

La CEAPA califica de "éxito rotundo" el impacto del primer fin de semana de 'huelga' de tareas.

http://politica.elpais.com/politica/2016/11/08/actualidad/1478619180_505600.html

DEURES SI O NO?

ELS PROGRAMES DE GARANTIA SOCIAL.

QUÈ SON? A QUI VAN DESTINATS?

Avui és un dia més de pràctiques a l'institut i avui, precisament, s'ha parlat d'un cas on la solució als seus problemes d'aprenentatge és una derivació a un Programa de Garantia Social. El subjecte d'anàlisi té més de 15 anys i no ha acabat l'ESO. En aquest cas, ha intervingut l'orientadora, li ha fet una entrevista i el subjecte en qüestió no es veu capaç d'acabar els estudis d'aquesta etapa educativa. Aquesta informació ha passat per una coordinació amb la Treballadora de Seveis Socials i també a la psicopedagoga. És el moment de saber què és un Programa de Garantia Social, a qui va destinat i, des d'una mirada crítica, fer una anàlisi del seu funcionament.

La primera recerca d'informació sobre aquest tipus de programes, el trobem a la LOGSE https://www.boe.es/boe/dias/1990/10/04/pdfs/A28927-28942.pdf a l'article 23.2 "Para los alumnos que no alcancen los objetivos de la educación secundaria obligatoria se organizaran programas especificos de garantía social con el fin de proporcionarles una formación básica y profesional que les permita incorporarse a la vida activa o proseguir sus estudios en las distintas enseñanzas reguladas en esta ley y, especialmente, en la formación profesional específica de grado medio". Aquests programes es deien PGS i estaven destinats a alumnes de 16 a 21 anys, tenien una duració de 960 hores i acabaven amb el certificat de la formació rebuda. La segona descoberta la trobem a la LOCE https://www.boe.es/boe/dias/2013/12/10/pdfs/BOE-A-2013-12886.pdf al seu article 27 ens parla dels Programes d'Iniciació Professional (PIP) "Los programas de iniciación profesional estarán integrados por los contenidos curriculares esenciales de la formación básica y por módulos profesionales". Aquest programes estaven destinats a alumnes de 16 a 21 anys amb una duració variable, entre 900 i 1800 hores i acabaven amb el certificat de la formació rebuda, igual que la llei educativa anterior. La tercera recerca la trobem a la LOE/LEC https://www.boe.es/boe_catalan/dias/2006/05/16/pdfs/A01294-01341.pdf on es parla a l'article 27 sobre els Programes de Qualificació Professional Inicial PCPI "Correspon a les administracions educatives organitzar programes de qualificació professional inicial destinats a l’alumnat més gran de setze anys, complerts abans del 31 de desembre de l’any de l’inici del programa, que no hagin obtingut el títol de graduat en educació secundària obligatòria" destinats a alumnes entre 15 i 21 anys amb un còmput de 1800 hores, acabant amb una certificació acadèmica i/o graduat en ESO. Finalment, tornem a trobar informació a la LOMCE http://www.boe.es/boe/dias/2013/12/10/pdfs/BOE-A-2013-12886.pdf on queda reflectit a la disposició final cinquena "Los ciclos de Formación Profesional Básica sustituirán progresivamente a los Programas de Cualificación Profesional Inicial. El primer curso de los ciclos de Formación Profesional Básica se implantará en el curso escolar 2014-2015, curso en el que se suprimirá la oferta de módulos obligatorios de los Programas de Cualificación Profesional Inicial". FB. Aquests nous programes estan destinats a alumnes d'entre 15 i 17 anys amb un còmput de 2000 hores i acabaran amb la titulació de professional bàsic. 

Podem concloure que tots aquests programes són una mesura d'atenció a la diversitat, encara que, críticament, en els FB de la LOMCE, han augmentat considerablement el còmput d'hores d'estudis, han rebaixat l'edat dels destinataris (escursant les possibilitats d'accés) i al final, no aconsegueixen la titulació d'ESO com en lleis anteriors.

Per saber-ne més, no més cal que pitgeu als enllaços de les diferents lleis i us envio un enllaç on es fa una comparativa bastant específica de les diferents lleis i els seus programes d'atenció a la diversitat:

http://www.seindor.com/publicacionesdidacticas.com/hemeroteca/articulo/053013/articulo-pdf

LA COORDINACIÓ AMB ELS AGENTS EDUCATIUS EXTERNS.

Hi ha situacions en l'anàlisi de les dificultats d'aprenentatge que són clarament funció d'altres institucions "externes" a l'EAP. És el moment de delegar feina i deixar pas a altres professionals per tal de millorar la qualitat del procés d'aprenentatge dels alumnes. Partim de la idea que l'EAP ja és considerat com un servei extern a l'escola o a l'institut, és a dir que té una visió externa i per tant una visió més àmplia de les situacions i de les possibles solucions. Per altra banda, l'EAP també és de gran ajuda a l'hora de coordinar-se amb altres institucions externes al centre com per exemple: Benestar Social, Justícia, Sanitat...

El què he pogut observar i experimentar, és que la psicopedagoga té moltes demandes i la seva tasca és excessiva, això fa que el seu treball sigui més burocràtic que no pas de coordinació, tant externa com interna, la qual hauria de ser, juntament amb el treball en equip, actuacions primordials, principals i prioritàries.

Considero que hauria d'haver una bona coordinació, més extensa i profunda si cal, amb l'especialista psicòloga i psicopedagoga dels centres de secundària ja que hi han institucions on els especialistes esmentats, també fan docència en gran part del seu horari lectiu i no tenen temps per a realitzar tasques i funcions pròpies de la seva especialitat. Penso que és urgent i primordial redefinir les funcions d'aquests especialistes perquè no es dupliquin amb les del/la professional de l'EAP.

Per saber-ne més sobre les funcions de cada servei extern:

consellescolarcat.gencat.cat/web/.content/.../dossier23-serveis_educatius.pdf

INNOVACIÓ I RENOVACIÓ PEDAGÒGICA

El dia 30 d'octubre, la nostra vida docent es va posar de dol...el dia 30 va morir una companya de lluita en els Moviments de Renovació Pedagògica del moment, va morir una MESTRA amb totes les lletres...va morir Núria Terés: una veu compromesa amb l'educació i el jovent.

Per saber-ne més de la seva docència, del seu coratge i la seva magnitud: 

http://diarieducacio.cat/mor-nuria-teres-una-veu-compromesa-amb-leducacio-i-el-jovent/

INNOVACIÓ I RENOVACIÓ PEDAGÒGICA

Nou programa de formació de professors en noves metodologies educatives

L'editorial Cruïlla posa en marxa un programa de formació i assessorament sobre noves metodologies educatives adreçat a mestres i professors de primària i ESO.

Per saber-ne més: 

http://criatures.ara.cat/escola/programa-formacio-professors-noves-metodologies-educatives_0_1679232189.html

CONEIXEMENT I ANÀLISI D'UNA DEMANDA II.

Bé, després de la petita introducció de l'altre dia sobre què és una demanda, ha arribat l'hora d'aprofundir una mica més en aquest instrument tant útil per als professionals de la psicopedagogia.

FASE 1: DADES DE L'ALUMNE/A: són les dades més superficials de l'alumne/a (adreça, centre escolar,..) les més importants i que caldrà tenir en compte són: la data de naixement, si ha repetit algun curs i quin i si ha estat atès per un altre servei educatiu i quin.

FASE 2: INICI DE LA DEMANDA: com hem comentat anteriorment, la demanda la sol fer el tutor/a, sobretot a primària. Aquesta demanda inicial està composada per un plantejament manifest. Aquesta informació que et proporciona el/la tutor/a (qualsevol agent educatiu) és molt valuosa i important cal que estigui compartida  amb la psicopedagoga mitjançant una entrevista. Després, cal revisar tota la informació relacionada amb l'alumne en qüestió per tal de relacionar-la amb la informació del tutor/a i començar a realitzar les primeres hipòtesis de treball. Reconstrucció de la demanda amb el plantejament intrínsec i manifest.

FASE 3: ACTUACIONS REALITZADES PER L'EAP: en aquesta apartat ens especifica totes les actuacions que aquest servei educatiu té pensat fer: des d'una valoració individual, una entrevista amb l'alumna/e, passar diferents proves de nivell, observació directa a l'aula, devolució de l'exploració a la tutora/r, coordinació i devolució a la CAD, orientacions al tutor/a, entrevistes amb la família... cada una d'aquestes estratègies o actuacions es podria desenvolupar, ho farem a mesura que anem experimentant-les.

FASE 4: VALORACIÓ DE LA INSTITUCIÓ (EAP): aquí és on l'EAP, en aquest cas, redacta les seves valoracions extretes de les actuacions anteriors.

FASE 5: ORIENTACIONS, ACORDS I PROPOSTES: Cada intervenció ha d'anar acompanyada d'un intercanvi d'informació de l'alumne i unes orientacions per a tots els agents que intervenen en el procés d'aprenentatge de l'alumne/a. És el moment on el psicopedagog/a té un paper clau i estratègic envers la mirada de les dificultats de l'alumne/a i en la millora de les expectatives envers al mateix per part dels docents i familiars. Aquestes orientacions han de promoure canvis en la pràctica educativa i han de servir per activar als docents, per obtindre creativitat per tal d'ajudar al seu alumne/a. Tots els acords amb el què s'arribin en la reunió, quedaran per escrit.

La preferència de les demandes estan en un document compartit per tots els agents que intervenen de cada centre  i les organitzen els diferents agents educatius segons el centre o la institució (director, mestre EE...)
Per saber-ne- més:
http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/escola_inclusiva/avpp/modul_1/practica_4

INNOVACIÓ I RENOVACIÓ PEDAGÒGICA.

L’abandonament escolar prematur: la necessitat d’una política educativa en clau d’equitat.

L'abandonament escolar prematur és un problema de primer ordre no només pels efectes negatius que té en els i les joves que deixen els estudis prematurament, sinó per l'efecte que genera en les oportunitats de desenvolupament econòmic, social i cultural del conjunt del país.

Per saber-ne més del tema: 
http://diarieducacio.cat/labandonament-escolar-prematur-la-necessitat-duna-politica-educativa-en-clau-dequitat/

CONEIXEMENT I ANÀLISI D'UNA DEMANDA.

En aquests dies de pràctiques, el que més arriba a mans de la psicopedagoga són les demandes. Aquestes són considerades com a peticions impredictibles, fetes per mestres, famílies i alumnes (la minoria dels casos) les quals cal atendre. La primera funció de la psicopedagoga abans de plantejar-se una intervenció, és l'estudi i anàlisi de la demanda on es reflecteix un plantejament manifest (normalment exposat per la mestra) el qual es pot explicar i es té consciència i un plantejament latent (el qual serà vist per la psicopedagoga) de caire implícit i del que no es té consciència. Després de revisar la demanda, la psicopedagoga fa seva reformulació integrant els dos tipus de manifests per tal que ens permeti aconseguir una intervenció basada en la col·laboració i negociació en la solució de la dificultat. (Mollà, Monereo i Castelló, 2004).

En la majoria dels casos fins ara, les demandes estan centrades en els alumnes, és el moment de pensar en un pla d'intervenció  i en un seguiment i valoració de la intervenció coordinada amb tots els agents educatius implicats per tal de compartir processos i orientacions de la pràctica educativa i formar als tutors de forma general amb teories i eines pedagògiques com de forma particular amb intervencions en alumnes en concret.

Per saber-ne més al blog Psicopedagogia para todos online: http://psicopedagogiaparatodosonline.blogspot.com.es/2015/06/las-presentaciones-de-la-demandaen.html

DESCOBRINT LA IMPORTÀNCIA DEL PLA D'ACTUACIÓ O DE TREBALL.

Avui és el meu segon dia de pràctiques a l'escola publica de Lleida on treballa l'EAP Ll-01. Tal i com vaig comentar a la PAC1, l'EAP és un organisme amb molta història,el primer EAP es crea, per primera vegada al 1981. S’anomenava l’Equip Multiprofessional i estava format per diferents professionals com: psicòlegs, assistents socials, pedagogs, logopedes i psiquiatres infantils però era de caire privat o municipal. Un any més tard, surt un concurs públic per tal d’ampliar els professionals als EAP existents i al 1985, l’accés per formar part dels EAP ja es feia per concurs de mèrits entre docents de primària i secundària. El canvi és notable en el desenvolupament dels EAP fins al dia d’avui. Aquests equips els quals actuen en tota l’etapa educativa de l’alumne ( a la resta d’Espanya menys el País Basc i Catalunya, solament intervenen en les etapes d’educació infantil i primària) qualitat que trobem vital en la millora del procés educatiu. Per tant, podem dir que l’EAP o Equip d’Assessorament Pedagògic és un Servei Educatiu del Departament d’Enseyament que s’encarrega de donar suport al professorat  dels centres educatius i a les seves famílies, en tota l’etapa educativa (de 0 a 18 anys) en resposta a la diversitat de l’alumnat sobretot amb aquells que presenten necessitats educatives especials amb la finalitat de poder oferir l’educació més adequada a tot el conjunt d’alumnes en general. Actualment, el seu treball està regulat per dos documents formals: el DECRET 155/1994, de 28 de juny pel qual es regulen els serveis educatius del Departament d'Ensenyament amb la finalitat de donar suport a la renovació pedagògica. Per altra banda està el Document per a l’organització i el funcionament dels serveis educatius (CRP, EAP, ELIC, CREDA i CREDAV). Curs 2011-2012. 

És un document on s’especifica l’organització i el funcionament dels Serveis Educatius.Dins dels Serveis Educatius del Segrià trobem l’EAP Ll-01, en el qual exerceixo les meves pràctiques, està situat a la ciutat de Lleida i comparteix territori, espais, experiències i col·laboracions amb altres institucions com el CRP, ELIC i EAP Ll-02. L’EAP Ll-01 té la seva seu al carrer Leandre Cristòfol s/n (Edifici Joan Oró) i està composat per 9 psicopedagogs/es, 3 assistents socials i 2 fisioterapeutes.

El passat 20 d'octubre, es va fer la presentació del Pla de Treball o Pla d'actuació i és la concreció del programa d'actuacions que ha de servir adequadament per a la tasca en el centre (Monereo, 2003) la qual cosa el fa personalitzat i únic. Aquestes actuacions  cal que estiguin planificades, executades al llarg del curs escolar i avaluades al final de curs, es concreten els objectius, les activitats, la temporalització i la manera d'avaluar. El Pla de Treball es realitza  tenint en compte els diferents àmbits de l’assessorament: zona, centre i professorat,  alumnes i famílies; i consta de diferents fases: la planificació on es construeix la demanda real i s’analitzen els diferents i principals actors que intervindran i estaran implicats en l’assessorament ja siguin docents, família i/o alumnes. La intervenció com a fase executora on caldrà decidir sobre què, com, on, quan i amb què es durà a terme l’assessorament tot dins un marc de col·laboració per tal de concretar les actuacions que es duran a terme. El seguiment i l’avaluació de la intervenció tot creant indicadors per tal de saber si els objectius s’han assolit. Pel que fa a l’avaluació de l’assessorament es realitza al final del curs escolar i forma part el Pla de Treball o d’actuació , aquest document constitueix la memòria i reflecteix les diferents actuacions fetes pels diversos professionals dels Serveis Educatius de forma anual al centre i les propostes de millora de cara al curs vinent ja que considerem l’avaluació com un procés de reflexió valorativa i sistemàtica envers el desenvolupament i el resultat de les accions empreses.

En aquesta reunió de bon matí, s'ha respirat un clima de coordinació, col·laboració i suport de tots els agents que participen en el Pla de Treball. ha sigut una bona experiència! Per saber-ne més...

http://sac.gencat.cat/sacgencat/AppJava/organisme_fitxa.jsp?codi=2174

PRENDRE CONSCIÈNCIA DEL CONTEXT I DE L'ACCIÓ EDUCATIVA.

El primer dia de pràctiques (19 d'octubre) va ser en un l'institut públic molt gran (uns 400 alumnes a l'ESO més els alumnes de Batxiller). Al primer moment, la psicopedagoga em va posar al dia sobre la seva acció educativa a l'institut. Després van començar les coordinacions: en primer lloc amb la psicòloga privada de l'institut (figura que porta 25 anys al centre i que la paga l'AMPA), la psicopedagoga interna (la qual fa hores de classe i no pot portar gaires intervencions ni assessoraments) i la psicopedagoga de l'EAP externa al centre, la qual s'ocupa explícitament dels problemes d'aprenentatge dels alumnes (el seu objectiu és identificar per què un alumne no aprèn i/o li costa aprendre) i l'orientadora de l'institut, la qual fa el seguiment dels alumnes amb futurs PI, es coordina amb els tutors dels alumnes, proposa l'orientació  directa individualitzada amb un counseling (Isus, S) a través d'entrevistes amb l'objectiu de col·laborar en la presa de decisions, autoconeixement i decisió del projecte de vida dels alumnes. 

Aquestes coordinacions matinals entre els diferents agents que intervenen en l'acció educativa són el procés de construcció de contexts d'intervenció col·laboratiu específics entomant l'activitat conjunta de desenvolupament de la intencionalitat educativa entre tots els agents responsables en un moment de la pràctica o l'acció educativa. (Monereo, 2002). A última hora es va fer una reunió de CAD (Comissió d'Atenció a la Diversitat) formada per la cap d'estudis del centre, la directora, psicopedagoga, psicòloga, TIS, coordinador de l'ESO, coordinadors de departaments i orientadora laboral. Aquesta comissió s'encarrega de determinar les actuacions educatives que es duran a terme en els alumnes amb necessitats educatives. Finalment, es va començar amb l'assessorament en dos alumnes.

INICIEM LES PRÀCTIQUES

PRIMER CONTACTE AMB ELS CONTEXTS DE TREBALL.

Vaig començar les pràctiques el dia 19 i 20 d'octubre, aquestes es dividiran en dos centres i a la seu de l'EAP. Per una banda, serà en una escola pública d'educació infantil i primària (de 3 a 11 anys) i un institut de ESO i Batxillerat públic (de 12 a 18 anys). Estarem un dia a cada centre, els dijous i els dimecres respectivament, i per altra banda, passaré algunes tardes per l'EAP per conèixer bé el context de treball de la institució, les seves coordinacions i sobretot com realitzen el treball intern i confeccionen el Pla d'Actuació.