dijous, 29 de desembre del 2016

PLA D'INTERVENCIÓ PSICOPEDAGÒGICA. TÍTOL DEL PLA.

ORIENTACIONS PSICOPEDAGÒGIQUES I PAUTES EDUCATIVES PER ALUMNES AMB DIFICULTATS D'APRENENTATGE.

COM PODEM ACTUAR DES DE L'ESCOLA/INSTITUT I DES DE CASA DAVANT LES DIFICULTATS D'APRENENTATGE DELS NOSTRES ALUMNES I FILLS?

Resum:
Per aconseguir unes orientacions psicopedagògiques correctes i funcionals sobre el tractament, tant a l’aula com a casa, de les diferents dificultats d’aprenentatge detectades a l’alumne, cal un diagnòstic acurat i científic format per la síntesi i l’anàlisi de tota la informació recollida. L’objectiu principal és identificar possibles dificultats i/o trastorns d’aprenentatge i prendre les decisions educatives més adients per l’alumne i el seu context immediat. (Cardona, C.M). Considerem el diagnòstic com un procés rellevant per la prevenció, la classificació i la correcció, si s’escau, de les diverses característiques de l’alumne i del seu entorn. Aquestes preses de decisions (orientacions educatives) s’informaran als diferents agents implicats en el procés d’ensenyament aprenentatge de l’alumne (docents, alumnes i família).

Paraules clau: diagnòstic, dificultats d’aprenentatge, trastorns d’aprenentatge, orientacions educatives.

dimecres, 14 de desembre del 2016

PROPOSTES DE FUTUR...

L'ENFOCAMENT DEL PLA D'INTERVENCIÓ PERSONAL.

CARTA ALS REIS D'ORIENT...

REFLEXIÓ FINAL DE LES PRÀCTIQUES.

UNA VISIÓ EDUCATIVA I INNOVADORA CAP AL FUTUR.

Degut que la setmana passada, docents i alumnes vam tenir molts dies de festa, avui és el dia per fer la meva síntesi del primer període de pràctiques a l'EAP Ll-01 de Lleida.
La meva postura i limitada mirada inicial cap a l'EAP i les funcions executives de la psicopedagoga del centre han canviat generosament. Com a mestra d'Educació Física d'una petita escola pública, la visió de la psicopedagoga quedava de les meves necessitats. L'EAP era, al meu parer, una institució externa que venia un dia per setmana a l'escola per diagnosticar als alumnes amb demanda i orientar una mica al docent que havia fet la demanda. Això era tot, aquesta era la meva primera visió.
Més endavant, vaig pertànyer a l'equip directiu de l'escola i vaig enriquir la meva postura ja que amb l'equip dels Serveis Educatius analitzàvem el Pla d'Actuació o de Treball amb una reunió d'inici de curs on ens explicaven totes les finalitats que volien aconseguir al nostre centre. Al final de curs, ens tornàvem a trobar i valoràvem el Pla d'Actuació o de Treball i exposàvem les propostes de millora, i així curs rera curs. Això era tot, però fredament, penso que em vaig quedar curta de mires.
Quan vaig començar les pràctiques, vaig poder experimentar en el dia a dia el gran treball que fan els Serveis Educatius tant a nivell educatiu, social, familiar docent i de formació. Amb les pràctiques a l'EAP he pogut viure, dins la meva experiència, d'imprescindibles que resulten tots aquests agents per tal de millorar el desenvolupament del procés d'ensenyament - aprenentatge dels alumnes i les seves expectatives de futur. He comprovat, el grau altíssim d'implicació de la psicopedagoga de l'EAP, com escolta als mestres, famílies i alumnes, com els tranquil·litza, com els orienta i els guia per tal de fer una valoració inicial (en un sol dia a la setmana!). He viscut com tracta als alumnes, els coneix, xerra amb ells, els escolta i els recolza...en definitiva, els comprèn.
Les hores de coordinació amb tutors, famílies, reunions...són inacabables, però la psicopedagoga actua amb paciència, tranquil·litat i serenor. En aquestes estones de coordinació i reunions, una de les funcions que més m'ha enriquit i impactat a l'hora, són les propostes d'orientació i les pautes de treball envers els docents, alumnes i famílies. Sempre està disposada a ensenyar i també a aprendre, aprendre dels i amb els altres com a base de la innovació educativa.
Després d'aquest procés propi d'aprenentatge educatiu i emocional que estic vivint amb les pràctiques, encara veig reflectit a les cares d'alguns professionals, la mateixa cara que feia jo abans de desconeixença, d'incredulitat i de tancament de mires. Només em queda recomanar-los que tornin a aprendre com abans, que tinguin curiositat per saber, que preguntin, que investiguin, que s'informin, que es reciclin, que obrin la seva ment per tal d'oxigenar-se amb aprenentatges nous, amb consells, amb formació innovadora i amb orientacions fetes per una mestra que sent l'aprenentatge com una construcció funcional i significativa d'una intel·ligència modificable amb la interacció amb l'entorn. 
Moltes gràcies per acollir-me i per, sobretot, ENSENYAR-ME!!

dijous, 8 de desembre del 2016

ELS TESTS DE VALORACIÓ DIAGNÒSTICA PER DETECTAR LES DIFICULTATS D'APRENENTATGE. PART 6.

QUINES SÓN LES MÉS UTILITZADES? PER A QUÈ SERVEIXEN?

18- TEST DELS 5 DÍGITS (FIVE DIGITS TEST (FDT)). Sedó, M. Test pel qual, mitjançant xifres i dígits, es treballa i avalua la velocitat de processament cognitiu i l'atenció. És molt vàlid per alumnes que no coneixen bé l'idioma. 
Per saber-ne més sobre el Test FDT:

19- TEST STROOP: Stroop, R (1935). Test per avaluar l'atenció selectiva i l'habilitat per resistir a la interferència. La seva aplicació serà amb alumnes a partir de 7 anys.
Per saber-ne més sobre el Test Stroop:

Finalment, hem acabat el gran ventall de tests que s'utilitzen per l'avaluació diagnòstica d'alumnes amb dificultats i/o trastorns d'aprenentatge. Sabem que hi ha moltes més proves i tests, però us he reflectit les que fem servir a l'EAP Ll-01 de Lleida on estic fent les pràctiques.
No ens oblidem, però que s'utilitzen altres tècniques per aconseguir informació sobre l'alumne i el seu procés d'aprenentatge. Són per exemple:
  • OBSERVACIÓ A L'AULA: Permet descriure la realitat social, les percepcions i es vivències de les persones observades i implicades. Aquesta estratègia d'obtenció de la informació és adient quan l'observador vol descriure les situacions socials i d'aprenentatge de l'alumne dins el grup classe. Cal, per això, unes bones anotacions per tal que reflecteixin realment el què volem descriure amb exactitud. (Mateo, J; Vidal, G. 2000. Mètodes d'investigació educativa). Un penjo un enllaç amb una matriu de recollida d'informació per l'observació a l'aula: http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/escola_inclusiva/avpp/modul_1/practica_4
  • L'ENTREVISTA: Les entrevistes que es solen fer als alumnes de primària solen ser entrevistes individuals i dirigides ja que hi han aspectes importants que cal saber sobre la situació educativa i familiar de l'alumne. Sol ser una entrevista estructurada ja que les preguntes estan preestablertes per poder fer encís en la informació que es vol aconseguir. En canvi, per la meva experiència a secundària, les entrevistes també son individuals però solen ser entrevistes en profunditat, ja que estan basades en una conversa entre iguals i no tant en un intercanvi de pregunta resposta més formal. És una entrevista oberta, flexible i dinàmica, per tant, no directiva. (Mateo, J; Vidal G. 2000. Mètodes d'investigació educativa).
  • ENTREVISTA A LA FAMÍLIA: A diferencia de les entrevistes als alumnes, les entrevistes a la família solen ser ben estructurades, ja que les preguntes estan establertes perquè van dirigides a la informació que realment volem aconseguir, també són dirigides la qual cosa no vol dir que no siguin obertes, espontànies i informals. Les entrevistes es poden fer a un sol membre del nucli familiar o als dos pares implicats. El més important d'aquests tipus d'entrevistes és tenir clar els objectius d'aquesta i l'instrument de recull de la informació (anotacions). (Mateo, J; Vidal G. 2000. Mètodes d'investigació educativa).
  • REVISIÓ DELS TREBALLS I TASQUES DE L'ALUMNE: Serveix per conèixer amb més precisió el nivell curricular de l'alumne, el nivell l'elaboració, els materials que fa servir i si segueix les pautes i normes establertes a la classe...En aquest anàlisi es pot incloure la comparació dels treballs de l'alumne amb altres dels seus companys/es ja que d'aquesta forma podem trobar diferències significatives. Després, també es pot conversar amb l'alumne sobre les seves tasques i la seva dificultat: http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/escola_inclusiva/avpp/modul_1/practica_4

Per saber-ne molt més sobre tots els tests:

dimecres, 7 de desembre del 2016

ELS TESTS DE VALORACIÓ DIAGNÒSTICA PER DETECTAR LES DIFICULTATS D'APRENENTATGE. PART 5.

QUINES SÓN LES MÉS UTILITZADES? PER A QUÈ SERVEIXEN?

14- TEST AEI: Actituds a Educació Infantil. Aquest test avalua aspectes importants per l'aprenentatge escolar. No he trobat gaire més informació sobre aquest test, per tant,i la poca informació que he trobat, l'enllaç no funciona.

15- PROVA DE NIVELL: Canals, R (1991). Són unes proves que serveixen per detectar si l'alumne ha assolit o no els aprenentatges del cicle anterior, d'aquesta forma, si no ho ha fet i les proves no surten satisfactòries, es faria el PI directament. Les proves són de les dues matèries instrumentals (llengua i matemàtiques).
Per saber-ne més sobre les Proves de Nivell:

16- TEST DE RA: Raonament Verbal i Programa de Desenvolupament. Riart, J (1994): Test que avalua qüestions relacionades amb el vocabulari, la fluïdesa verbal i el significat de les paraules, és a dir, la comprensió oral. 
Per saber-ne més sobre el Test Ra:

17- TEST CARAS: Thurstone, L; Yela, M. Aquest test avalua la percepció i l'atenció diferenciant las semblances i diferències entre les cares dibuixades. Es pot aplicar a alumnes a partir de 6 i/o 7 anys d'edat. A les cares apareixen elements molt bàsics com celles, ulls, boca i cabells. Es pot detectar amb aquest test problemes d'atenció i els seus trastorns.
Per saber-ne més sobre el Test Caras:

dimarts, 6 de desembre del 2016

ELS TESTS DE VALORACIÓ DIAGNÒSTICA PER DETECTAR LES DIFICULTATS D'APRENENTATGE. PART 4.

QUINES SÓN LES MÉS UTILITZADES? PER A QUÈ SERVEIXEN?

10- TEST CMP: Riart, J i Soler, M (1984). Prova de maduració en alumnes d'Educació Infantil.
Per saber-ne més sobre el CMP:

11- TEST DE BOEHM: Boehm, A. És un test que avalua la comprensió dels conceptes bàsics en alumnes de 3 a 5 anys (Educació Infantil). Tracta d'avaluar la comprensió de 26 conceptes bàsics i importants en el desenvolupament del llenguatge i la cognició infantil. Es considera un test fàcil d'aplicar.
Per saber-ne més sobre el BOEHM:

12- TEST BAPAE: Bateria d'Aptituds per l'Aprenentatge Escolar. De la cruz, MV. S'avaluen les aptituds que influencien en l'aprenentatge dels alumnes de primer de primària amb l'objectiu de diagnosticar els diferents problemes d'aprenentatge. Les proves són de comprensió oral, relacions espacials, aptitud numèrica i perceptiva. 
Per saber-ne més sobre el BAPAE: 

13- TESTS D2: Brickenkamp, R. És un test que avalua l'atenció selectiva i la concentració mental. Està dissenyat per a persones a partir dels 12 anys d'edat. 
Per saber-ne més sobre el test D2:

ELS TESTS DE VALORACIÓ DIAGNÒSTICA PER DETECTAR LES DIFICULTATS D'APRENENTATGE. PART 3.

QUINES SÓN LES MÉS UTILITZADES? PER A QUÈ SERVEIXEN?

6- DST-J: Fawcett, A i Nicolson, R (2004). Test per detectar dislèxia a alumnes d'entre 6 i 11 anys. Es qualifica com un test destinats a professionals de l'educació per la seva senzillesa a l'hora de dur-lo a la pràctica proporcionant els punts forts i dèbils dels alumnes que serviran per construir orientacions pel bon desenvolupament educatiu de l'alumne. El test consta de 12 proves on es poden valorar els diferents aspectes de la dislèxia.
Per saber-ne més sobre DST-J: 

7- BANGOR: Miles (1982). És un test que s'utilitza per la detecció de la dislèxia i està en diferents idiomes. S'aplica a partir dels 7 anys i resulta molt útil. Aquest test va aparèixer arrel de la investigació de Miles sobre el problema de la dislèxia en una mostra de nens i nenes.
Per saber-ne més sobre el test Bangor:
http://revistas.um.es/rie/article/view/98091/121671

8- EFAI (Evaluación Factorial de Aptitudes Intelectuales): Aquest test avalua: la resolució de problemes, deducció i inducció lògica i l'agilitat cognitiva mitjançant els quatres factor aptitudinals més importants: raonament verbal, abstracte, numèric i espaial. l'EFAI presenta, també diferents nivells del tests segons l'edat dels alumnes: EFAI 1: per alumnes de 2n a 4t de primària, EFAI 2 per alumnes de cicle superior i l'EFAI 3 per adolescents amb estudis inferiors al batxillerat.
Per saber-ne més sobre l'EFAI:
http://www.tests-gratis.com/tests_aptitudes/efai-evaluacion-factorial-de-aptitudes-intelectuales.htm

9- BADYG: Yuste, D; Yuste, C; Martínez, R i Galve, JL (1988). Bateria d'Aptituds Diferencials i Generals. Aquest test és un bon detector de les dificultats d'aprenentatge o cognitives. Aquest model està dissenyat per alumnes de l'ESO, encara que el model BADYG-I és per alumnes d'educació infantil i primer curs de primària.
Per saber-ne més sobre el BADYG:
https://www.cop.es/uploads/PDF/2015/BADyG-CEPE.pdf

divendres, 2 de desembre del 2016

ELS TESTS DE VALORACIÓ DIAGNÒSTICA PER DETECTAR LES DIFICULTATS D'APRENENTATGE. PART 2.

QUINES SÓN LES MÉS UTILITZADES? PER A QUÈ SERVEIXEN?

3- REVERSAL TEST: Edfeldt (1955). Aquest test té com a objectiu valorar la maduresa lectora dels alumnes. Es treballa la capacitat de discriminació perceptiva, la simetria esquerra-dreta i la capacitat per diferenciar figures idèntiques i les que no ho són. És un tests de gran utilitat i de simple posada en marxa.
Per saber més sobre el REVERSAL:

4- PROLEC-R: Cuetos, F; Rodríguez, B; Ruano, E i Arribas, D (1996). És un test que s'utilitza per l'avaluació de la lectura. Hi ha exercicis d'identificació de lletres, reconeixement de paraules i processos semàntics i sintàctics. És un test en llengua castellana, la qual cosa ens anirà molt bé pels alumnes estrangers que parlen en castellà o alumnes castellano parlants. Incorpora una prova de comprensió oral i velocitat lectora. També pot ser una eina útil per detectar problemes derivats de la dislèxia.
Per saber-ne més sobre el PROLEC:

5- TONI-2: Brown, L; Sherbenou, RJ i Johnsen, SK (1995). És un test que valora la capacitat cognitiva sense influencia del llenguatge i redueixen els factors motrius i culturals. Està dissenyat per a persones d'entre 5 i 85 anys. També és ideal per a alumnes estrangers ja que, com hem dit abans, no hi ha influència del llenguatge.
Per saber-ne més sobre el test TONI-2:
http://www.web.teaediciones.com/Ejemplos/TONI-2_extracto.pdf

dijous, 1 de desembre del 2016

ELS TESTS DE VALORACIÓ DIAGNÒSTICA PER DETECTAR LES DIFICULTATS D'APRENENTATGE. PART 1.

QUINES SÓN LES MÉS UTILITZADES? PER A QUÈ SERVEIXEN?

Després que t'arriba la demanda per part dels diferents agents educatius els quals estan implicats en el procés d'ensenyament-aprenentatge de l'alumne/a, es reformula la demanda i es passen uns tests per tal de diagnosticar a l'alumne i detectar, així, les seves dificultats i/o els trastorns d'aprenentatge.
Els tests que més estem utilitzant en aquest període de pràctiques són:

1- WISC IV: és l'anomenat test de Weschler (1949) que analitza la intel·ligència global a partir de l'anàlisi de les habilitats de la comprensió verbal, el raonament perceptiu, memòria de treball i velocitat de processament. Aquests tests estan dissenyats per a nens/es d'entre 6 i 16 anys d'edat i serveix per detectar altes capacitats, trastorns d'aprenentatge, retard lleu o moderat i disfuncions neuropsicològiques (és a dir les dificultats o trastorns en la relació entre el cervell i la conducta). També serveix per a detectar alteracions en l'atenció, com el TDAH.
Per saber-ne més sobre el WISC: 
http://www.webconsultas.com/bebes-y-ninos/educacion-infantil/test-de-wisc-14499
https://www.cop.es/uploads/PDF/WISC-IV.pdf

http://www.psicodiagnosis.es/areaespecializada/instrumentosdeevaluacion/interpretaciondelwisciv/index.php#04f9119c9410d7001

2- RAVEN: Raven (1938). És un test d'intel·ligència no verbal, per tant va molt bé pels alumnes estrangers ja que no hi ha influència de l'idioma, ens dona informació sobre la capacitat i claredat de pensament mitjançant el raonament lògic, la percepció i la capacitat d'abstracció. Pels alumnes de 5 a 11 anys es tracta d'exercicis amb matrius de colors composades de 3 sèries de 12 elements i pels alumnes d'entre 12 i 65 anys consta de 5 sèries de 12 elements les quals van augmentant la dificultats, tant a les sèries com als elements.
Per saber-ne més sobre el RAVEN:
http://www.testdeinteligencia.com.ar/v-test-de-raven.htm