PLA D'INTERVENCIÓ PSICOPEDAGÒGICA

ELABORACIÓ DEL PAL DE TREBALL (FASE 4)

SEGONA XERRADA PER A FAMILIES.

El dia 22 de maig de 2017 vaig fer la segona xerrada per les famílies de cicle superior de primària. La veritat és que la participació ha sigut molt minsa, però sé que és un tema que sempre tenim difícil.

Aquesta vegada, la xerrada duia el títol de "L'ADOLESCÈNCIA I L'ACTIVITAT FÍSICA" on es va parlar sobre els canvis que pateixen els adolescents (canvis físics, canvis psíquics i canvis socials), sobre les conductes de risc, els factors de risc, els factors de protecció i què pot fer l'activitat física per potenciar encara més els factors de protecció. Al final de la xerrada s'han passar uns links per tal que les famílies estiguin assabentades que hi ha agrupacions d'escoltes on imparteixen uns valors que ajuden als adolescents a créixer i a madurar com a persones. Tal i com veureu a les meves extraccions i tal i com vaig fer a la xerrada anterior, es va servir un llenguatge planer i senzill. Els exemples que he posat han sigut molt propers i funcionals. També he compartit els tocs màgics per crear un bon clima de convivència amb un adolescent a casa, aquí ha sigut quan les mares han intervingut molt i han explicat què els hi passa i com actuen. Al finalitzar la xerrada i igual que la vegada anterior, se'ls ha passat un qüestionari de valoració per poder-me avaluar.

Us deixo l'enllaç sobre els continguts de la xerrada: XERRADA.

També us passo les extraccions dels qüestionaris amb les reflexions: VALORACIONS.

Us passo també un qüestionari en blanc: QÜESTIONARI.

Espero que us agradi l'experiència tant com a mi.

Seguim treballant...

PLA D'INTERVENCIÓ PSICOPEDAGÒGICA

ELABORACIÓ DEL PLA DE TREBALL (FASE 4)

XERRADA PER LES FAMILIES.

El dia 15 de maig de 2017 es va dur a terme una xerrada per famílies, és la primera de les dues xerrades que hem vaig proposar de fer en el meu període de pràctiques a l'escola. La propera es durà a terme el dia 22 de maig.

La veritat és què vaig sortir molt orgullosa, ja que les poques famílies que van assistir van estar molt atentes, motivades envers la xerrada i els hi va agradar molt.

Aquesta conferència es va titular: "TOCS MÀGIC PER UN BON APRENENTATGE" i es va parlar sobre la piràmide del rendiment (el poder aprendre, el voler aprendre i el saber aprendre). Considero que és un tema bastant complex d'entendre sobretot quan parles sobre del poder aprendre ja que es van tocar temes com les funcions cognitives bàsiques, les funciona cognitives superiors, el procés cognitiu i el concepte d'aprenentatge. Tal i com veureu a les meves conclusions, la xerrada es va fer amb vocabulari molt planer, va ser molt senzill, sense entrar gaire en detalls i es va utilitzar el suport d'exemples casolans i "d'estar per casa". Al finalitzar la xerrada, es va passar un qüestionari de valoració del qual s'ha fet l'extracció de les dades i les famílies van marxar de la conferència amb un qüestionari sobre la motivació que podien passar a casa amb els seus fills per saber a quin nivell estaven motivats els seus fills/es envers l'aprenentatge.

Us deixo l'enllaç sobre els continguts de la conferència: CONTINGUT.

Us passo l'enllaç cap al qüestionari sobre la MOTIVACIÓ. PROVEU-LO A CASA, ÉS MOLT INTERESSANT!

Us passo l'enllaç cap a les extraccions de les valoracions. EXTRACCIÓ.

Espero que us agradi i que us animeu a provar-ho.

Seguirem treballant....

PRIMERES CONCLUSIONS DEL PLA DE TREBALL.

En una primera fase del Pla d'Intervenció, es van detectar les necessitats que hi havia al centre: la necessitat que jo, personalment, vaig trobar més urgent era una pregunta que em rondava pel cap ja feia dies arrel dels comentaris de la meva tutora de l'EAP: com és que alumnes que ja han estat valorats un temps enrrere, tornen a estar derivats de nou? què falla?. Moltes preguntes i una sola resposta: INVESTIGUEM-HO!!

Aquesta necessitat vital pel bon funcionament de l'EAP al centre, es va transmetre a l'equip directiu negociant i arribant a uns acords comuns sobre el Pla d'Intervenció. Aquesta fase es va publicar el dia 25 de gener i podeu veure l'acta de registre i els acords presos.

A la segona fase, es van valorar diferents alumnes que estaven derivats (3 en concret) i la psicopedagoga va passar unes orientacions a les tutores del curs per guiar-les sobre les estratègies d'aprenentatge que cal dur a terme per tal que els alumnes millorin el seu rendiment acadèmic al seu ritme i amb les seves adaptacions. El pas següent era confirmar que les tres potes del tamboret estaven coordinades i anaven a una: els docents, la família i els alumnes. Per comprovar que les orientacions de la psicopedagoga es duien a terme per part de tots els agents educatius, es van realitzar unes observacions als docents i als alumnes a l'aula, unes entrevistes amb les famílies per guiar-los en les ajudes que poden rebre des de casa i una entrevista amb els alumnes per tal de saber què pot aportar ell/a per tal de millorar el seu procés d'ensenyament aprenentatge. Aquesta fase tant important en el Pla d'Intervenció la podeu veure publicada els dies 19 de febrer, 9 i 24 d'abril i juntament amb els diferents instruments que es van fer servir i les conclusions a les què es van arribar. Aquesta fase no ha quedat completa del tot, ja que encara queda algun alumne per acabar la seva valoració ja que m'hagués agradat establir una mostra de més alumnes, però tal i com vaig comentar, el ritme de l'escola és diferent al nostre i/o al qual volem aconseguir.

A la tercera fase del Pla d'Intervenció, es van extreure les conclusions dels resultats dels diferents instruments que vam servir per recollir dades. Va ser curiós perquè dels dos alumnes analitzats, en un d'ells la pota que coixejava era la família i el propi alumnes que no estava motivat per aprendre, en canvi amb l'altra alumna eren els docents els que coixejaven, ja que la família i l'alumna en concret posaven tot de la seva part perquè l'alumna progressés. Arrel d'aquestes conclusions, es va tornar a fer una reunió amb les tutores de nou per explicar les conclusions arribades i per tornar a redactar els nous objectius per tal de buscar altres estratègies d'aprenentatge. En aquesta fase es van donar totes les ajudes i es van guiar als docents per adaptar les estratègies d'aprenentatge a les orientacions de la psicopedagoga.

A la quarta fase, l'únic que he pogut explicar és què ja estan preparades les xerrades amb les famílies i els docents per ajudar i orientar en diferents temes pedagògics. 

Esperem continuar...

PLA D'INTERVENCIÓ PSICOPEDAGÒGICA

ELABORACIÓ DEL PLA DE TREBALL (FASE 4).

XERRADES PER LES FAMÍLIES.

Una part del meu Pla d'Intervenció són dues xerrades per les famílies. seguint els consells de la meva tutora de pràctiques, n'he dissenyat dues. Una es farà el dia 15 de maig amb el títol "TOCS MÀGICS PER UN BON APRENENTATGE" dirigida a les famílies de tota l'escola per tal de tenir eines i estratègies perquè els seus fills puguin, sàpiguen i vulguin aprendre.

L'altra es realitzarà el 22 de maig amb el títol "ADOLESCÈNCIA I L'ACTIVITAT FÍSICA" dirigida a les famílies de cicle superior de l'escola per tal de saber quins canvis efectuaran els seus fills en poc temps relacionats amb l'adolescència, com conviure amb ells i com tractar-los tot evitant els factors de risc que produeixen les conductes de risc típiques en aquesta etapa de la vida i quin rol té l'activitat física. 

Per aquestes conferències, he preparat dos PPTX amb la informació que vull transmetre, cartells informatius i difusors de les xerrades i una valoració per les famílies com a instrument de valoració i avaluació.

Penjaré en quan les acabi els resultats de les valoracions i els PPTX amb la informació pertinent, però avui, volia compartir amb vosaltres els cartells de les futures conferències.

 

TOCS MÀGICS PER UN BON APRENENTATGE

ADOLESCÈNCIA I L'ACTIVITAT FÍSICA

PLA D'INTERVENCIÓ PSICOPEDAGÒGICA

REFORMULACIÓ CONJUNTA DE LES NECESSITATS DETECTADES I DELS OBJECTIUS QUE S'HAN D'ACONSEGUIR (FASE 3).

El passat 2 de maig es va fer la segona reunió per parlar, compartir sensacions i formular nous objectius en relació al cas A.G. Aquesta reunió es fa realitzar amb la tutora del curs de segon de primària Les dades es van recollir mitjançant un acta on es van anotar les opinions de la mestra tutora del curs, les seves sensacions, l'anàlisi dels diferents instruments duts a terme per la practicant de psicopedagogia envers l'alumne, el docent i la família. Després es van redactar els "nous"objectius per seguir treballant amb l'objectiu que l'alumna millori en el seu procés d'ensenyament aprenentatge.

Les impressions que va manifestar la tutora envers l'alumna és que aquesta és una alumna molt "escolar", és a dir, que li agrada venir a l'escola, gaudeix aprenent i la seva relació social tant amb alumnes com amb mestres és molt bona. És una alumna que s'esforça molt en el seu aprenentatge i normalment, està motivada i és molt participativa. L'instrument el qual vàrem fer servir per observar a l'alumna reflecteix el mateix. Pel que fa a la família, hem confirmat que és una família que es preocupa molt per la seva filla, assisteixen al CREDA regularment i aquest servei extern es coordina amb la psicopedagoga de l'escola i amb el centre per anar ajustant les necessitats que requereix l'alumna. Pel que fa als docent, la tutora manifesta que en l'aula de segon hi ha molts casos de NESE (Necessitats Específiques amb Suport Educatiu), per tant es fan molt suports, grups partits i reforços.Es fa una mica difícil que tots els mestres que participen a l'aula tinguin coneixement de les orientacions de la psicopedagoga de l'EAP envers l'alumna valorada. No tots els mestres practiquen i entenen de metodologies col·laboratives ni de dur a terme les orientacions.

Després d'aquest canvi d'opinions i sensacions de la tutora, es busquen solucions per tal que els docents del centre (i més els participants a l'aula) puguin oferir les orientacions que li calen a l'alumna en qüestió. Els objectius que es van acordar van ser el següents:

1- Oferir una xerrada formativa pels mestres que intervenen a l'aula de segon i el què es vulgui afegir.

Per si voleu saber més de com vàrem aprofundir més en la reunió amb la tutora, mireu l'acta que aquí os la penjo. ACTA DE REUNIÓ.

PLA D'INTERVENCIÓ PSICOPEDAGÒGICA

REFORMULACIÓ CONJUNTA DE LES NECESSITATS DETECTADES I DELS OBJECTIUS QUE S'HAN D'ACONSEGUIR (FASE 3).

El passat 4 d'abril es va fer la primera reunió per parlar, compartir sensacions i formular nous objectius en relació al cas A.R. Aquesta reunió es va fer amb la tutora del curs i la mestra d'EE. Les dades es van recollir mitjançant una acta on es van apuntar les opinions de les mestres, l'anàlisi dels diferents instruments envers l'alumne, la família i els docents i es van redactar els "nous" objectius per seguir treballant amb l'objectiu que l'alumne millori el seu procés d'ensenyament aprenentatge i que més tard no el tornin a derivar a l'EAP.

Les impressions de la tutora i la mestra d'EE envers l'alumne van ser que els hi preocupa l'actitud apàtica, poc motivadora i poc participativa de l'alumne i que no porta a l'escola les tasques educatives que es manen per a casa. El contracte pedagògic va funcionar pocs dies i solament amb els ítems de neteja de la motxilla i ordenar les fitxes, l'ítem de les tasques educatives a casa no es va complir. La preocupació envers la família, troben que a casa se li ajuda molt poc en el tema de l'escola i no es fa un seguiment de les tasques que ha de fer ni del seu comportament ja que la mare no vol venir a més tutories, per ella, el seu fill està amb un nivell escolar que li està bé per la supervivència a la societat (sap llegir, escriure i les operacions més funcionals). Envers els docents, no hi ha cap preocupació, ja que s'han seguit les orientacions de la psicopedagoga i el rendiment de l'alumne va augmentant sobretot quan es fan servir metodologies col·laboratives.

Després d'aquest intercanvi de sensacions i opinions, es van exposar els nous objectius que caldria millorar:
1- Redactar un nou contracte pedagògic amb l’alumne amb tres ítems: millorar l’actitud envers l’aprenentatge, els companys i les mestres, neteja de la motxilla i ordre en les fitxes de treball. Aquest serà més curt i revisable. Data de reunió amb l’alumne per fer el nou contracte: 4 de maig de 2017.
2- Acordar de no manar-li tasques escolars per casa, aquestes les farà en horari escolar. Les tasques seran senzilles que l’alumne podrà fer sol.
3- Seguir duent a terme les orientacions de la psicopedagoga de l’EAP per part de tots el mestres que intervenen a l’aula.

Si voleu aprofundir una mica més en el tema de l'alumne A.R, us deixo l'enllaç de l'acta de la reunió amb la tutora: ACTA REUNIÓ.

PLA D'INTERVENCIÓ PSICOPEDAGÒGICA

SEGONES CONCLUSIONS SOBRE LES OBSERVACIONS, ELS CONTRACTES I LES ENQUESTES ALS ALUMNES (FASE 2).

CONCLUSIONS CAS A.G: alumna de segon de primària, derivada a la psicopedagoga de l'EAP per la tutora degut a que canvia lletres, es salta línies en la lectura i encara que es mostra intel·ligent i capta ràpidament els conceptes, no entén del tot el què llegeix. La seva expressió oral és fluixa i manifesta una dificultat en la pronúncia de les lletres: s i c.

Una vegada acabada la valoració diagnòstica de la psicopedagoga, el resultat és el següent: l'alumna presenta dificultats persistents en l'adquisició i en l'ús del llenguatge. Les capacitats del llenguatges estan notablement, des d'un put de vista quantitatiu, per sota del què s'espera per a l'edat, qüestió que produeix limitacions funcionals a la comunicació eficaç, la participació social, el rendiment acadèmic, de forma individual o combinada. aquestes dificultats no es poden atribuir a un deteriorament auditiu o sensorial, a una disfunció motora o a una afectació mèdica o neurològica, ni tampoc per discapacitat intel·lectual o retard global del desenvolupament. per aquesta raó, s'han fet tres tipus d'actuacions:

1- Pel que fa a l'alumna: en referència al contracte pedagògic, vam creure amb la tutora del curs que no feia falta ja que és una alumna que es mostra molt "escolar", és a dir, que està motivada envers els aprenentatges i fa les tasques escolars a casa. A l'escola es manifesta contenta i li agrada molt el món escolar. L'observació directa a l'aula ordinària, ja que no assisteix a l'aula d'educació especial, ha sigut de dues sessions en matemàtiques i dues més de llengua. L'alumna es manifesta motivada, contenta i molt participativa en les dues matèries observades, més en les sessions de matemàtiques que de llengua. ARXIU ADJUNT MATES i ARXIU ADJUNT LLENGUA. En general, l'alumna observada es manifesta motivada, interessada i contenta envers els aprenentatges i envers els seus companys i companyes. La relació amb la mestra és molt bona.

2- Pel que fa a la família: el dia que es va fer l'entrevista amb la família (la mare), aquesta va manifestar que l'alumna en concret venia molt contenta a l'escola. A casa li agradava també fer tasques escolars com els deures, retallar, pintar, dibuixar...encara que el tema de la lectura li costava una mica més. A casa, segons manifestacions de l'alumna i la mare, aquesta rep ajuda a l'hora de llegir. ARXIU ADJUNT.

3- Pel que fa als docents: s'han fet quatre observacions directes (dues en llengües i dues en matemàtiques) per tal d'enregistrar si els docents que treballen amb l'alumna segueixen les orientacions psicopedagògiques. L'instrument que s'ha fet servir és una graella d'observació directa on s'ha enregistrat si s'han complet o no les orientacions. ARXIU ADJUNT.

CONCLUSIONS: segons els diferents instrument aplicats, l'alumna es mostra contenta i la seva actitud és molt positiva envers els aprenentatges, mestres i companys/es. Per altra banda, la família ha donat un gran recolzament a la valoració psicopedagògica i ja s'estan redactant les derivacions de l'alumna A.G cap al CREDA per un possible TEL. El que hem trobat una mica més fluix, segons les nostres observacions, han sigut les orientacions dutes a la pràctica pels docents, ja que quan es va quedar amb la tutora sobre els dies que es faria l'observació, aquesta no va coordinar-se amb la resta de mestres que treballen a la seva aula per tal de dur a terme les orientacions tots els docents. Per tant, la pota que coixeja en aquest tamboret és la part docent. És per aquesta raó que es farà una reunió amb la tutora de l'alumna per tal de comentar-li quines ajudes i guia necessita per poder dur a terme a la pràctica les orientacions proposades per la psicopedagoga. El traspàs d'informació a la resta de claustre que treballa a la seva aula, ja s'ha fet, ara caldrà tornar a observar si s'han seguit les ajudes i la guia. Els objectius que caldrà modificar seran:

1- Assegurar-se que tots els docents que treballen amb l'alumna, tenen, han llegit i comprès les orientacions proposades per la psicopedagoga de l'EAP.

2- Oferir ajuda i guia a les mestres de suport sobre el tema de les orientacions.

3- Tornar a observar després d'haver fet la petita intervenció d'ajuda i guia.

Aquests seran els objectius que es proposaran a la propera reunió amb la tutora i les mestres de reforç envers la millora dels procés d'aprenentatge de l'alumna observada.

PLA D'INTERVENCIÓ PSICOPEDAGÒGICA.

LES PRIMERES CONCLUSIONS SOBRE LES OBSERVACIONS, ELS CONTRACTES I LES ENQUESTES DELS ALUMNES. (FASE 2)

CONCLUSIONS CAS A.P: alumne de quart de primària (repetidor) nouvingut a l'escola i provinent d'un CAEP, derivat per la tutora  perquè li costa molt seguir el ritme de la classe, no assoleix els continguts del seu nivell. L'alumne es mostra distret a l'aula i apàtic i a casa no realitza les tasques educatives encomanades. Una vegada acabada la valoració diagnòstica de la psicopedagoga, el resultat és el següent: l'alumne mostra capacitats cognitives que corresponen a la franja límit de la població i en relació al seu grup d'edat cronològica. Lentitud a l'hora de llegir, múltiples errors d'ortografia natural i arbitrària. Dificultats perceptives: es salta paraules i línies senceres. En la comprensió de la llengua escrita mostra les mateixes dificultats, inventa paraules, equivocant-se en la resposta. El traç és molt immadur, paraules il·legibles degut al traç i els errors ortogràfics, costa d'entendre el què diu. Per aquesta raó s'ha fet tres tipus d'actuacions:

1- Pel que fa a l'alumne: en referència al contracte pedagògic que es va realitzar conjuntament amb la tutora i l'alumne no ha estat efectiu en la primera premisa de les tres que s'havien negociat amb ell (fer deures a casa, ordenar la motxilla i guardar les fitxes a la carpeta). Les altres dues premises ha complides en la gran majoria de dies. El seguiment es va fer en les hores de tutoria, la raó que ha donat l'alumne en la primera tasca sobretot, és que el contracte ha sigut llarg (de 3 a 4 setmanes), s'ha cansat i ha defallit la motivació.

ARXIU ADJUNT (graella de seguiment). L'observació directa tant a l'aula ordinària com d'educació especial (2 sessions a cada una) ens mostra que l'alumne ha tingut molts dies on s'ha mostrat poc motivat i apàtic davant els aprenentatges i amb els seus companys, sobretot a l'aula d'educació especial ja que en gran grup i amb el treball cooperatiu s'ha mostrat content encara que la seva participació ha sigut poca tant amb la resta de grup com amb la interacció amb la mestra. Al ser un alumne que ve d'un altre centre, pensem que encara s'està adaptant a la nova escola. ARXIU ADJUNT (observació aula ordinària). ARXIU ADJUNT (observació aula EE)
2- Pel que fa a la família: el dia que es va fer l'entrevista, la mare es va mostrar molt contenta amb l'escola i va manifestar que l'alumne venia content. La mare no sap llegir i no el pot ajudar des de casa, per tant, no li dona gran importància a les tasques que el seu fill porta per fer a casa. ARXIU ADJUNT.
3- Pel que fa als docents: seguir les orientacions donades per la psicopedagoga per tal que a l'aula es pugui extreure el màxim resultat de l'alumne i vagi millorant el seu procés d'aprenentatge. Al ser un alumne que assisteix a l'aula d'educació especial, aquestes observacions també es faran en aquest context. ARXIU ADJUNT. L'instrument que es farà servir serà una graella d'observació directa amb les orientacions i pautes que ha proposat la psicopedagoga per tal de saber si es duen a terme per part dels docents tant a l'aula ordinària com a l'aula d'educació especial. ARXIU ADJUNT.

CONCLUSIONS: segons els diferents instruments aplicats, els docents duen a terme la gran majoria de les orientacions que ha proposat la psicopedagoga per tal que l'alumne millori, al seu ritme i nivell, el procés d'aprenentatge tant a l'aula ordinària com a l'aula d'EE. L'alumne, per la seva part, no ha complit el contracte pedagògic en la primera premisa (fer les tasques educatives a casa) que vam acordar fa unes setmanes, la raó, tal i com he manifestat abans, ha sigut per falta d'interès i motivació per seguir fent-lo. Les altres dos premises si que s'han complet en la seva gran majoria (ordenar la motxilla i guardar les fites a la carpeta). La família (la mare), per la seva banda, no ha fet el seguiment de l'alumne en les tasques encomanades per fer a casa, ja que l'alumne ha arribat molts dies a l'escola sense els deures fets. Per una l'altra banda, si que s'ha complit des de casa una tasca acordada i negociada que va ser netejar la motxilla. Davant d'aquesta situació, es farà una reunió, properament, amb la tutora de l'alumne per tal de modificar els objectius que es van acordar per què l'alumne pugui millorar en el procés d'aprenentatge a l'escola i no es torni a derivar a l'EAP temps després per no obtenir cap millora. Els objectius que caldrà modificar poden ser: 
1- Millorar la conducta i l'actitud a l'escola i a les aules envers les diferents i variades activitats. L'instrument que es pot utilitzar per aconseguir l'objectiu serà el contracte pedagògic de l'alumne que es tronaria a negociar, però aquesta vegada caldrà que tingui un temps de revisió més a curt termini.
2- Trobar el temps i l'espai per dur a terme les tasques educatives dins l'horari escolar ja que s'ha comprovat que a casa no el poden ajudar en aquest tema.

Aquests seran els objectius que es proposaran a la propera reunió que es farà amb la tutora per tal de modificar els que no han funcionat.

PLA D'INTERVENCIÓ PSICOPEDAGÒGICA

DESENLLAÇ DE LES NEGOCIACIONS I COORDINACIONS AMB ELS DIFERENTS AGENTS EDUCATIUS.

2- RECOPILAR I ANALITZAR INFORMACIÓ SOBRE LES NECESSITATS DEL CENTRE, DELS DIFERENTS AGENTS EDUCATIUS RELACIONATS AMB LA DEMANDA (FASE 2): El dia 16 de febrer ja vam acabar l'avaluació diagnòstica del primer alumne amb el que podré començar a verificar la meva hipòtesi. Una vegada ja s'ha acabat de fer la diagnosi, la psicopedagoga dissenya unes orientacions i unes pautes educatives les quals hauran de ser seguides i dutes a la pràctica pels diferents agents educatius que intervenen en el desenvolupament d'ensenyament i aprenentatge de l'alumne per tal que aquest no torni a estar derivat durant la vida escolar i millori el seu rendiment acadèmic adaptat al seu ritme, als seus processos i als seus interessos i motivacions.

Els agents educatius són:

1. L'alumne: es confeccionarà un contracte pedagògic (com a instrument de factor d'èxit) conjuntament amb la tutora per tal que quedin enregistrades les responsabilitats de l'alumne envers les tasques escolars. La revisió d'aquest contracte es farà en hores de tutoria on la tutora anirà comprovant si es duen a terme les pautes acordades o no. ARXIU ADJUNT. L'entrevista amb l'alumne per presentar i escriure el contracte pedagògic serà el proper dia 21 de febrer on també se li farà una enquesta sobre la seva trajectòria acadèmica, personal i familiar. ARXIU ADJUNT. Per altra banda, també es farà una observació de l'actitud de l'alumne a l'aula ordinària i/o EE si és el cas. D'aquesta forma sabrem com es desenvolupa en el context més proper que té a l'escola. ARXIU ADJUNT.
2. La família: es farà una entrevista amb la família per tal d'explicar el motiu de la demanda i els resultats de la mateixa. Caldrà acordar les tasques que cal que es duguin a terme a casa per tal d'ajudar a l'alumne amb les seves tasques escolars. El dia de l'entrevista serà el proper dia 23 de febrer, de la qual es farà servir l'acta com l'instrument d'èxit en la qual quedaran enregistrats tots els acords presos entre la tutora, la família i jo mateixa. ARXIU ADJUNT.
3. Els docents i el centre: s'efectuaran dues observacions directes a l'aula ordinària de l'alumne i a l'aula d'educació especial a la qual també assisteix. Aquestes dues observacions ens serviran per detectar si es duen a terme les orientacions pedagògiques que ha recomanat la psicopedagoga de l'EAP. L'instrument que es farà servir serà una graella d'observació estructurada no participativa. ARXIU ADJUNT. Per altra banda, tal i com s'explica al Pla de Treball, es farà una anàlisi dels Plans de Formació de Centre dels últim tres anys per saber si els docents s'han format en metodologies col·laboratives i si la formació ha sigut funcional i significativa i aquesta es duu a terme.

A partir d'aquest moment...tot comença!

PLA D'INTERVENCIÓ PSICOPEDAGÒGICA.

DESENLLAÇ DE LES PRIMERES NEGOCIACIONS (FASE 1):

1- NEGOCIACIÓ AMB L'EQUIP DIRECTIU D'UN DELS CENTRES: El dia 17 de gener, em vaig reunir amb l'equip directiu de l'escola per tal de presentar el Pla d'Intervenció, que prèviament va revisar la psicopedagoga de l'EAP.

El Pla els hi va agradar molt i vaig plantejar els meus objectius en relació a la detecció de les necessitats que haig anar observant des que vaig començar les pràctiques.

Com a instrument de recollida de dades i factor d'èxit, vaig utilitzar el registre de la reunió mitjançant un acta, la qual va estar revisada posteriorment pels assistents a la reunió. 

Els acords als que vàrem arribar són els següents:

• Dur a la pràctica reunions amb els docents del claustre per tal de plantejar el Pla d'Intervenció i la seva posada en marxa.
• Realitzar xerrades a les famílies sobre temes d'aprenentatge i educació que els interessi.
• Redactar un contracte pedagògic, amb els tutors/es corresponents i els alumnes en qüestió, per tal que quedin escrites les consignes que hauran de dur a terme els alumnes amb dificultats i/o trastorns d'aprenentatge la finalitat de millorar el seu procés d'aprenentatge. Amb aquests contractes se'ls hi farà el seguiment des de la tutoria amb una entrevista personal per tal que el seguiment sigui més efectiu i significatiu.
• Dur a la pràctica xerrades més personals als tutors/es implicats per tal d'aclarir i guiar la posada en marxa de les orientacions psicopedagògiques donades per la psicopedagoga de l'EAP. Inici cap a les metodologies col·laboratives.

Després d'arribar amb aquests acords, van redactar al mateix instrument les expectatives que tenien sobre el Pla de pràctiques. Vaig proposar que fossin qüestions que poguessin fer una incidència més profunda en aspectes organitzatius i funcionals del centre. Les seves respostes van ser aquestes:

• Millorar, amb el Pla d'Intervenció, el procés d'aprenentatge dels alumnes.
• Aconseguir orientacions més funcionals tant pels docents, les famílies i els alumnes.
• Millorar la coordinació de les parts o agents implicats.
• Aconseguir millores reals al PAT i al Pla d'Atenció a la Diversitat. Si surten efecte, aquestes millores s'incorporaran en els documents anomenats.

Bé, espero complir les expectatives i inclús, seguint el meu Pla d'Intervenció les podré millorar i augmentar. Aquí us deixo l'enllaç al document de negociació. ARXIU ADJUNT

PLA D'INTERVENCIÓ PSICOPEDAGÒGICA. 

PRIMERA FASE. COMENCEM!!

La primera fase constarà de:

1. La detecció de necessitats del centre (que considero que són molt generals): després d'estar ja uns mesos de pràctiques, he detectat unes necessitats provinents dels diferents agents educatius que estan implicats en el procés d'ensenyament aprenentatge dels alumnes: Els docents (en tot el sentit ampli de la paraula), les famílies i els alumnes en si. M'explico: durant el dia a dia de la psicopedagoga en els centres, aquesta rep, analitza i valora moltes demandes ja siguin fetes pels docents o per les famílies. Una vegada s’ha realitzat la recerca de les necessitats d’aprenentatge i es valora que l’alumne en qüestió té alguna dificultat i/o trastorn, és el moment de compartir amb el tutor el resultat de les proves objectives i estandarditzades que s’han utilitzat en forma d’orientacions psicopedagògiques i pautes educatives que van lligades a un canvi metodològic per part dels docents, a un canvi de perspectiva per part de les famílies i a una bona entesa, comprensió i actuacions per part de l’alumnat. Cal que els tres agents educatius implicats entenguin, comparteixin i duguin a terme aquestes orientacions per tal de millorar el procés d’aprenentatge dels alumnes concrets i de la resta del grup per tal d’arribar a una fase de prevenció. Suposo que aquestes necessitats les podem trobar a molts centres diferents, però ara és hora de posar fil a l'agulla i començar a donar solucions.
2. Negociar els primers acords amb els docents del centre sobre la situació detectada: Aquest és el moment de passar a les negociacions amb l'equip directiu, de la presentació del Pla d'Intervenció a l'equip docent, trobades per aportar informació a famílies i alumnes i d'exposar les diferents propostes per donar solucions a les necessitats detectades. Aquesta negociació es durà a terme el dia 13 de gener i es registrarà la reunió en un acta on quedaran reflectits els diferents acords presos, les opinions i propostes de millora que els docents aportin i les expectatives de l'equip directiu vers el Pla d'Intervenció exposat.

PLA D'INTERVENCIÓ PSICOPEDAGÒGICA.

FONAMENTACIÓ TEÒRICA.

El Pla d'Intervenció psicopedagògica tindrà tres bases de fonamentació teòrica:

Per una banda, estarà estructurat i impartit mitjançant el model d’orientació i intervenció psicopedagògica de caire col·laboratiu des d’un enfocament constructivista el qual percep la construcció de l'aprenentatge basat en experiències, vivències i coneixements previs i passats de l'alumne. El nou coneixement es construirà a partir d'aquesta base que l'alumne ja té i en aquesta interpretació dels nous coneixements influirà la cultura, l'entorn i la societat en la què viu l'aprenent. Per tal que l'alumne tingui un aprenentatge significatiu i funcional cal que els coneixements nous es relacionin amb els que té previs produint un procés d'activació, de relació i d'interpretació dels nous coneixements  per tal que aquests es puguin utilitzar en diferents ocasions. L'objectiu del constructivisme és que l'alumne sigui el protagonista principal dels seu procés d'aprenentatge i que l'acabi construint ell mateix. Per arribar amb aquest objectiu, caldrà que les orientacions psicopedagògiques i les pautes educatives afavoreixin en l'alumne la construcció d'esquemes cognitius per tal de generar aprenentatges significatius i funcionals, en definitiva, cal ensenyar a l'alumne a aprendre a aprendre.

Per una altra banda, el constructivisme estarà promocionat per la orientació i la formació dels docents sobre metodologies d'innovació educativa que integrin l'ensenyament d'estratègies d'aprenentatge col·laboratives les quals potencien l'autonomia dels alumnes fent-los partícips principal del procés d'aprenentatge, l'aprenentatge significatiu, el treball cooperatiu i col·laboratiu.... Aquestes metodologies emfatitzen l’ensenyament adaptatiu per tal de tractar la diversitat utilitzant mètodes d’ensenyament diferents en funció de les característiques dels alumnes. Potencien l’acció, la interacció entre el subjecte i l’objecte, la manipulació i la transformació dels objectes com a base del coneixement.
Finalment, utilitzarem les metodologies col·laboratives com a mitjà per aconseguir la personalització de l’aprenentatge, és a dir, per derrocar les barreres responsables de que els aprenentatges escolars estiguin, en gran part, deslligats de les trajectòries personals dels alumnes, en definitiva, donar-li un nou sentit a l’aprenentatge. Aquesta idea que l'ensenyament formal cada vegada està més allunyat de l'ensenyament no formal que forma part de la vida quotidiana de l'alumne agafa més força dia a dia. És el nostre deure i la nostra feina com a mestres i orientadors a que això no succeeixi, és hora que l'educació formal es posi les piles, es renovi i es transformi per tal que els alumnes vegin l'educació que impartim i construïm a l'escola com una "cosa" útil per la seva vida, per la societat en la què viuen i pel seu futur.
Tot aquest marc teòric està recolzat per molts autors que han fet història en l'educació d'abans i encara persisteixen avui en dia: Piaget, Vigotski, Ausubel, Goleman, César Coll, Pujolàs...i un sense fi d'autors que aposten per un ensenyament funcional i significatiu.