LES MEVES FUNCIONS A LES PRÀCTIQUES DE PSICOPEDAGOGIA.

APRENENTATGE SIGNIFICATIU, REALISTA I FUNCIONAL DE LES PRÀCTIQUES.

En relació a la petició d'una companya (Soraida) a la que li dono les gràcies per haver deixat un comentari al meu blog, aquesta vegada explicaré les funcions que imparteixo en les meves sessions de pràctiques.

1- En primer lloc, vaig assistir a la reunió inicial on es va presentar el Pla de Treball o d'Actuació de cada centre amb l'assistència de tots els agents dels Serveis Educatius i del centre que estan implicats.

2- Després, vaig revisar aquest document amb la psicopedagoga i el vaig analitzar (què és, com es fa, per a què serveix, qui intervé...)

3- Revisar cada dia de pràctiques el document que tenen compartit la psicopedagoga amb el director/a (en el cas de l'escola pública) i amb coordinador/a pedagògic/a (en el cas de l'institut), per tal de rebre les demandes, les quals ja estan ordenades per preferència i fer el plànning de la jornada.

4- Coordinar-me amb la psicopedagoga per tal de reformular la demanada i decidir quins instruments de valoració caldrà passar a l'alumne en qüestió.

5- Col·laborar en passar els instruments de valoració dels alumnes i col·laborar en la seva correcció.

6- Assistir a totes les coordinacions que s'efectuen entre la psicopedagoga i els diferents agents educatius implicats en els diferents processos.

7- Assistir a la CAD.

8- Donar la meva opinió, la qual sento molt valorada, sobre les conclusions i orientacions de retorn de la psicopedagoga als agents educatius que han formulat la demanda.

I tornem a començar!!

La veritat, és que el comentari que va deixar la Soraida, m'ha fet reflexionar sobre tot el què estic fent a les pràctiques, són moltes coses, moltes funcions i moltes experiències amb les quals estic aprenen moltíssim.

ELS PLANS INDIVIDUALITZATS.

ADAPTACIONS CURRICULARS. ELS PI I ELS PIM: EN QUÈ ES DIFERÈNCIEN?

Segons he pogut experimentar en tots aquests dies de pràctiques, d'adaptacions curriculars hi ha de dos tipus principalment:

1- En primer lloc, aquelles adaptacions curriculars que, sense renunciar a l'aprenentatge dels objectius i al treball dels continguts, es fan ajustaments relacionats amb els mètodes, les estratègies, les activitats d'ensenyament - aprenentatge i l'avaluació. L'objectiu d'aquestes adaptacions és aconseguir que els alumnes desenvolupin, per altres mitjans, un currículum semblants al dels seus companys. Aquestes adaptacions s'anomenen PIM (Plans Individuals metodològics).

Esdevindran canvis en la metodologia de treball, en les ajudes als alumnes amb dificultats, en les estratègies d'avaluació i es faran activitats alternatives o complementàries. 

2- En segon lloc, les adaptacions o modificacions en els objectius, els continguts i els criteris d'avaluació. Són considerades modificacions i/o adaptacions curriculars significatives i es dona prioritat a determinats objectius i continguts, per altra banda, també cal tenir en compte el temps d'assoliment dels objectius de l'alumnat. Aquestes modificacions s'anomenen PI (Pla Individualitzat), abans ACI (Adaptació Curricular Individualitzada).

Per saber-ne més:

- ECHEITA, G. (2000). Educació Especial. Barcelona: UOC

http://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/diversitat/centreseducatius/suports/plans/models

AVUI ENS HA VISITAT FRANCESCO TONUCCI.

UNA NOVA ESCOLA.

Avui, dia 21 de novembre, ens ha visitat un dels pedagogs més famosos del món, ell és en Francesco Tonucci i el seu alterego FRATO. Avui ha vingut a la UDL (Universitat de Lleida) per celebrar un dia molt especial, en primer lloc perquè ahir va ser el dia dels drets dels infants i en segon lloc perquè en Frato no para de fer anys i anys.

Ens ha explicat coses molt interessants i rellevants pels mestres. Primer de tot, ha fet parlar als alumnes de diferents escoles sobre com ha de ser un mestre d'avui en dia i quina poció necessitem per poder-ho ser: els alumnes han contestat coses molt interessants: en primer lloc han posat ala poció el somriure, un mestre o futur mestre ha de tenir un SOMRIURE a la boca, cal que es prengui la seva vocació amb humor, després han dit EMPATIA, cal que el mestres ens posem a la pell dels alumnes de tant en tant, en tercer lloc, han dit que ens ha D'AJUDAR molt, després que ha de ser CARINYÓS i, finalment que SÀPIGUI UNA MICA DE TOT. Han barrejat tots els ingredients i així és com volen els nostres alumnes que siguem. Hem pres nota, segur!

Bé, referent a les informacions o, millor dit, a les lliçons del senyor Tonucci ha comentat coses molt interessants:

- L'escola ha de ser de i per a tots. Els alumnes que són o que es creuen diferents no troben el seu referent a la nostra escola.

- El nen té 100 llenguatges. S'ha basat en el poema de Loris Malaguzzi.

http://los100lenguajes.com/

- Cada alumne té una joguina preferida relacionada amb les seves intel·ligències múltiples, cada vegada que pot "jugar" amb ella, el ne@ es feliç, això provoca la felicitat i amb ella, l'alumn@ aprèn.

- La joguina preferida dels nostres alumnes ens mostra una excel·lència d'ells mateixos, cal que l'escola ajudi a descobrir-la i a dedicar-se amb ella cada dia.

- L'avaluació ha de ser positiva, avui en dia, en general, és negativa ja que s'inverteix molt temps en fer evident la mancança dels alumnes i no en les seves potencialitats.

- La seva reflexió, també es basa en Brunner, el qual comentava que l'alumne s'avorreix a l'escola i això és un gran problema avui en dia, Això es pot evitar trobant la joguina preferida de cada un dels alumnes. L'escola ha de proporcionar un ventall molt ampli dels diferents llenguatges del nen: l'art, la investigació, l'artesania...

- Si es valora el què un alumne sap fer, s'arribarà a l'orgull d'aprendre el que no sap fer.

- La llei ens recolza en aquest pensament, ja que als Drets dels Infants, al principi 7 ens parla de l'educació del nen, encara que a vegades l'escola i la família no ho segueixin.

- Aquesta forma de treball i pensament innovador envers l'educació d'avui i del futur,, ha de començar per un canvi metodològic, per donar temps als alumnes (cada un té un ritme i un tempo diferents) i per uns espais adequats a la seva forma de treballar.

- Tot això ho podrem aconseguint amb una reforma educativa més, però una reforma de veritat ja que en alguns canvis que s'han efectuat des de les polítiques educatives, l'escola romanen impermeables i en alguns casos l'escola fa passos enrere.

- El camí no és aquest, les lleis i les reformes han de canviar la forma d'ensenyar, i també la d'aprendre.

- La recepta per això és la formació de bons mestres. Tal i com es diu "Que el pitjor dels mestres sigui bo".

- Formaren bons mestres quan a la universitat es canviï la metodologia de treball, amb examens on els futurs mestres no hagin de reproduir el què els hi explicat un professor a la seva classe magistral, la formació dels mestres ha de ser creativa, que s'ensenyi amb tallers i que aquests futurs mestres siguin, els vertaders protagonistes del seu aprenentatge. Que es potenciï l'aprenentatge científic i no el dogmàtic i cal repensar que no tothom serveix per ser mestre. Les pràctiques han d'estar sempre presents en la formació de futurs mestres per què ells es donin compte si aquesta és la seva vertadera vocació.

- Quan un mestre es posa davant dels alumnes i no ha trobat res interessant en el què li han ensenyat a la carrera, sempre actuarà tal i com ell ha après.

- L'objectiu principal de la formació és: ENSENYAR A SER MESTRE.

Futurament, trobareu tota aquesta informació i el vídeo de la conferència a:

http://www.fce.udl.cat/

I per acabar...en Frato ens saluda!!

NOVES OPORTUNITATS PER ALS JOVES!!

PROGRAMA "NOVES OPORTUNITATS" PER ALS JOVES QUE NO ESTAN MATRICULATS A L'INSTITUT.

En l'anterior entrada, vaig comentar qüestions importants sobre el Programes de Garantia Social destinats a alumnes entre 15 i 17 anys que estan matriculats a l'institut però que no saben quin camí seguir i que tenen dificultats per seguir el programa ordinari d'ensenyament, però dins els instituts, els hi preocupen també aquells alumnes de 16 anys, que tenen pensat deixar l'escolaritat, que no volen estudiar més i les seves famílies reclamen ajuda urgent. És el moment en què la tutora fa una entrevista amb l'alumne, després es coordina amb l'orientadora, la treballadora social, la psicopedagoga i amb la família en búsqueda d'alguna solució davant el fracàs escolar imminent que se'ls hi ve a sobre. Una de les solucions està en el programa de Noves Oportunitats.

http://enfoc.cat/ca/educacio/enfoc

És un programa destinat a alumnes entre 16 i 24 anys que ja no estan matriculats a l'institut i, per tant, no tenen el certificat acadèmic ni professionals, amb una oferta de diferents itineraris. Primer de tot, quan l'alumne s'inscriu, entra dins un procés de tutorització, orientació i suport continu relacionat i coordinat amb la formació que elegirà fer amb la finalitat que aconsegueixi un certificat de professionalitat per entrar dins el món laboral. 

És un programa que es duu a terme a Lleida i està format per ENFOC i L'ASSOCIACIÓ ALBA, dos organismes que defensen la millora de la qualitat de vida social i escolar de les persones.

http://aalba.cat/ca/c/13-index

DEURES SI...DEURES NO?

Aquí us penjo un parell de notícies referents a les tasques que els alumnes han de realitzar a casa...ELS DEURES.

Hi trobareu una notícia que està en contra dels deures i una altra que està a favor, ja teniu un tema d'interès pedagògic en el què pensar!!

Ànims.

Las familias de la escuela pública apoyan la regulación de los deberes.

La CEAPA califica de "éxito rotundo" el impacto del primer fin de semana de 'huelga' de tareas.

http://politica.elpais.com/politica/2016/11/08/actualidad/1478619180_505600.html

DEURES SI O NO?

ELS PROGRAMES DE GARANTIA SOCIAL.

QUÈ SON? A QUI VAN DESTINATS?

Avui és un dia més de pràctiques a l'institut i avui, precisament, s'ha parlat d'un cas on la solució als seus problemes d'aprenentatge és una derivació a un Programa de Garantia Social. El subjecte d'anàlisi té més de 15 anys i no ha acabat l'ESO. En aquest cas, ha intervingut l'orientadora, li ha fet una entrevista i el subjecte en qüestió no es veu capaç d'acabar els estudis d'aquesta etapa educativa. Aquesta informació ha passat per una coordinació amb la Treballadora de Seveis Socials i també a la psicopedagoga. És el moment de saber què és un Programa de Garantia Social, a qui va destinat i, des d'una mirada crítica, fer una anàlisi del seu funcionament.

La primera recerca d'informació sobre aquest tipus de programes, el trobem a la LOGSE https://www.boe.es/boe/dias/1990/10/04/pdfs/A28927-28942.pdf a l'article 23.2 "Para los alumnos que no alcancen los objetivos de la educación secundaria obligatoria se organizaran programas especificos de garantía social con el fin de proporcionarles una formación básica y profesional que les permita incorporarse a la vida activa o proseguir sus estudios en las distintas enseñanzas reguladas en esta ley y, especialmente, en la formación profesional específica de grado medio". Aquests programes es deien PGS i estaven destinats a alumnes de 16 a 21 anys, tenien una duració de 960 hores i acabaven amb el certificat de la formació rebuda. La segona descoberta la trobem a la LOCE https://www.boe.es/boe/dias/2013/12/10/pdfs/BOE-A-2013-12886.pdf al seu article 27 ens parla dels Programes d'Iniciació Professional (PIP) "Los programas de iniciación profesional estarán integrados por los contenidos curriculares esenciales de la formación básica y por módulos profesionales". Aquest programes estaven destinats a alumnes de 16 a 21 anys amb una duració variable, entre 900 i 1800 hores i acabaven amb el certificat de la formació rebuda, igual que la llei educativa anterior. La tercera recerca la trobem a la LOE/LEC https://www.boe.es/boe_catalan/dias/2006/05/16/pdfs/A01294-01341.pdf on es parla a l'article 27 sobre els Programes de Qualificació Professional Inicial PCPI "Correspon a les administracions educatives organitzar programes de qualificació professional inicial destinats a l’alumnat més gran de setze anys, complerts abans del 31 de desembre de l’any de l’inici del programa, que no hagin obtingut el títol de graduat en educació secundària obligatòria" destinats a alumnes entre 15 i 21 anys amb un còmput de 1800 hores, acabant amb una certificació acadèmica i/o graduat en ESO. Finalment, tornem a trobar informació a la LOMCE http://www.boe.es/boe/dias/2013/12/10/pdfs/BOE-A-2013-12886.pdf on queda reflectit a la disposició final cinquena "Los ciclos de Formación Profesional Básica sustituirán progresivamente a los Programas de Cualificación Profesional Inicial. El primer curso de los ciclos de Formación Profesional Básica se implantará en el curso escolar 2014-2015, curso en el que se suprimirá la oferta de módulos obligatorios de los Programas de Cualificación Profesional Inicial". FB. Aquests nous programes estan destinats a alumnes d'entre 15 i 17 anys amb un còmput de 2000 hores i acabaran amb la titulació de professional bàsic. 

Podem concloure que tots aquests programes són una mesura d'atenció a la diversitat, encara que, críticament, en els FB de la LOMCE, han augmentat considerablement el còmput d'hores d'estudis, han rebaixat l'edat dels destinataris (escursant les possibilitats d'accés) i al final, no aconsegueixen la titulació d'ESO com en lleis anteriors.

Per saber-ne més, no més cal que pitgeu als enllaços de les diferents lleis i us envio un enllaç on es fa una comparativa bastant específica de les diferents lleis i els seus programes d'atenció a la diversitat:

http://www.seindor.com/publicacionesdidacticas.com/hemeroteca/articulo/053013/articulo-pdf

LA COORDINACIÓ AMB ELS AGENTS EDUCATIUS EXTERNS.

Hi ha situacions en l'anàlisi de les dificultats d'aprenentatge que són clarament funció d'altres institucions "externes" a l'EAP. És el moment de delegar feina i deixar pas a altres professionals per tal de millorar la qualitat del procés d'aprenentatge dels alumnes. Partim de la idea que l'EAP ja és considerat com un servei extern a l'escola o a l'institut, és a dir que té una visió externa i per tant una visió més àmplia de les situacions i de les possibles solucions. Per altra banda, l'EAP també és de gran ajuda a l'hora de coordinar-se amb altres institucions externes al centre com per exemple: Benestar Social, Justícia, Sanitat...

El què he pogut observar i experimentar, és que la psicopedagoga té moltes demandes i la seva tasca és excessiva, això fa que el seu treball sigui més burocràtic que no pas de coordinació, tant externa com interna, la qual hauria de ser, juntament amb el treball en equip, actuacions primordials, principals i prioritàries.

Considero que hauria d'haver una bona coordinació, més extensa i profunda si cal, amb l'especialista psicòloga i psicopedagoga dels centres de secundària ja que hi han institucions on els especialistes esmentats, també fan docència en gran part del seu horari lectiu i no tenen temps per a realitzar tasques i funcions pròpies de la seva especialitat. Penso que és urgent i primordial redefinir les funcions d'aquests especialistes perquè no es dupliquin amb les del/la professional de l'EAP.

Per saber-ne més sobre les funcions de cada servei extern:

consellescolarcat.gencat.cat/web/.content/.../dossier23-serveis_educatius.pdf

INNOVACIÓ I RENOVACIÓ PEDAGÒGICA

El dia 30 d'octubre, la nostra vida docent es va posar de dol...el dia 30 va morir una companya de lluita en els Moviments de Renovació Pedagògica del moment, va morir una MESTRA amb totes les lletres...va morir Núria Terés: una veu compromesa amb l'educació i el jovent.

Per saber-ne més de la seva docència, del seu coratge i la seva magnitud: 

http://diarieducacio.cat/mor-nuria-teres-una-veu-compromesa-amb-leducacio-i-el-jovent/

INNOVACIÓ I RENOVACIÓ PEDAGÒGICA

Nou programa de formació de professors en noves metodologies educatives

L'editorial Cruïlla posa en marxa un programa de formació i assessorament sobre noves metodologies educatives adreçat a mestres i professors de primària i ESO.

Per saber-ne més: 

http://criatures.ara.cat/escola/programa-formacio-professors-noves-metodologies-educatives_0_1679232189.html

CONEIXEMENT I ANÀLISI D'UNA DEMANDA II.

Bé, després de la petita introducció de l'altre dia sobre què és una demanda, ha arribat l'hora d'aprofundir una mica més en aquest instrument tant útil per als professionals de la psicopedagogia.

FASE 1: DADES DE L'ALUMNE/A: són les dades més superficials de l'alumne/a (adreça, centre escolar,..) les més importants i que caldrà tenir en compte són: la data de naixement, si ha repetit algun curs i quin i si ha estat atès per un altre servei educatiu i quin.

FASE 2: INICI DE LA DEMANDA: com hem comentat anteriorment, la demanda la sol fer el tutor/a, sobretot a primària. Aquesta demanda inicial està composada per un plantejament manifest. Aquesta informació que et proporciona el/la tutor/a (qualsevol agent educatiu) és molt valuosa i important cal que estigui compartida  amb la psicopedagoga mitjançant una entrevista. Després, cal revisar tota la informació relacionada amb l'alumne en qüestió per tal de relacionar-la amb la informació del tutor/a i començar a realitzar les primeres hipòtesis de treball. Reconstrucció de la demanda amb el plantejament intrínsec i manifest.

FASE 3: ACTUACIONS REALITZADES PER L'EAP: en aquesta apartat ens especifica totes les actuacions que aquest servei educatiu té pensat fer: des d'una valoració individual, una entrevista amb l'alumna/e, passar diferents proves de nivell, observació directa a l'aula, devolució de l'exploració a la tutora/r, coordinació i devolució a la CAD, orientacions al tutor/a, entrevistes amb la família... cada una d'aquestes estratègies o actuacions es podria desenvolupar, ho farem a mesura que anem experimentant-les.

FASE 4: VALORACIÓ DE LA INSTITUCIÓ (EAP): aquí és on l'EAP, en aquest cas, redacta les seves valoracions extretes de les actuacions anteriors.

FASE 5: ORIENTACIONS, ACORDS I PROPOSTES: Cada intervenció ha d'anar acompanyada d'un intercanvi d'informació de l'alumne i unes orientacions per a tots els agents que intervenen en el procés d'aprenentatge de l'alumne/a. És el moment on el psicopedagog/a té un paper clau i estratègic envers la mirada de les dificultats de l'alumne/a i en la millora de les expectatives envers al mateix per part dels docents i familiars. Aquestes orientacions han de promoure canvis en la pràctica educativa i han de servir per activar als docents, per obtindre creativitat per tal d'ajudar al seu alumne/a. Tots els acords amb el què s'arribin en la reunió, quedaran per escrit.

La preferència de les demandes estan en un document compartit per tots els agents que intervenen de cada centre  i les organitzen els diferents agents educatius segons el centre o la institució (director, mestre EE...)
Per saber-ne- més:
http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/escola_inclusiva/avpp/modul_1/practica_4