REFLEXIÓ FINAL DE LES PRÀCTIQUES.

UNA VISIÓ EDUCATIVA I INNOVADORA CAP AL FUTUR.

Degut que la setmana passada, docents i alumnes vam tenir molts dies de festa, avui és el dia per fer la meva síntesi del primer període de pràctiques a l'EAP Ll-01 de Lleida.

La meva postura i limitada mirada inicial cap a l'EAP i les funcions executives de la psicopedagoga del centre han canviat generosament. Com a mestra d'Educació Física d'una petita escola pública, la visió de la psicopedagoga quedava de les meves necessitats. L'EAP era, al meu parer, una institució externa que venia un dia per setmana a l'escola per diagnosticar als alumnes amb demanda i orientar una mica al docent que havia fet la demanda. Això era tot, aquesta era la meva primera visió.

Més endavant, vaig pertànyer a l'equip directiu de l'escola i vaig enriquir la meva postura ja que amb l'equip dels Serveis Educatius analitzàvem el Pla d'Actuació o de Treball amb una reunió d'inici de curs on ens explicaven totes les finalitats que volien aconseguir al nostre centre. Al final de curs, ens tornàvem a trobar i valoràvem el Pla d'Actuació o de Treball i exposàvem les propostes de millora, i així curs rera curs. Això era tot, però fredament, penso que em vaig quedar curta de mires.

Quan vaig començar les pràctiques, vaig poder experimentar en el dia a dia el gran treball que fan els Serveis Educatius tant a nivell educatiu, social, familiar docent i de formació. Amb les pràctiques a l'EAP he pogut viure, dins la meva experiència, d'imprescindibles que resulten tots aquests agents per tal de millorar el desenvolupament del procés d'ensenyament - aprenentatge dels alumnes i les seves expectatives de futur. He comprovat, el grau altíssim d'implicació de la psicopedagoga de l'EAP, com escolta als mestres, famílies i alumnes, com els tranquil·litza, com els orienta i els guia per tal de fer una valoració inicial (en un sol dia a la setmana!). He viscut com tracta als alumnes, els coneix, xerra amb ells, els escolta i els recolza...en definitiva, els comprèn.

Les hores de coordinació amb tutors, famílies, reunions...són inacabables, però la psicopedagoga actua amb paciència, tranquil·litat i serenor. En aquestes estones de coordinació i reunions, una de les funcions que més m'ha enriquit i impactat a l'hora, són les propostes d'orientació i les pautes de treball envers els docents, alumnes i famílies. Sempre està disposada a ensenyar i també a aprendre, aprendre dels i amb els altres com a base de la innovació educativa.

Després d'aquest procés propi d'aprenentatge educatiu i emocional que estic vivint amb les pràctiques, encara veig reflectit a les cares d'alguns professionals, la mateixa cara que feia jo abans de desconeixença, d'incredulitat i de tancament de mires. Només em queda recomanar-los que tornin a aprendre com abans, que tinguin curiositat per saber, que preguntin, que investiguin, que s'informin, que es reciclin, que obrin la seva ment per tal d'oxigenar-se amb aprenentatges nous, amb consells, amb formació innovadora i amb orientacions fetes per una mestra que sent l'aprenentatge com una construcció funcional i significativa d'una intel·ligència modificable amb la interacció amb l'entorn. 

Moltes gràcies per acollir-me i per, sobretot, ENSENYAR-ME!!